Quadern municipal

MOBILITAT PER A TOTHOM

2012-01-25T13:55:00.000+01:00

Pas de vianants amb vorera alta

Ahir, al Consell de Barri Marianao, el Juan Sánchez, president d’Aramis, em va lliurar un document que reflecteix les moltes deficiències que encara hem de superar en l’àmbit de la mobilitat per tothom. És un treball de camp, fet des del punt de vista d’una persona que es desplaça amb cadira de rodes, que denuncia barreres arquitectòniques existents als nostres carrers.

S’ha de reconèixer, i Aramis ho fa, que Sant Boi ha fet un esforç enorme d’inversió, any rera any, per millorar l’accessibilitat i facilitat l’ús de l’espai urbà. Des de fa molt, treballant conjuntament amb altres administracions i l’ONCE, s’han desenvolupat diferents plans que han anat canviant el perfil a ras de terra de la nostra ciutat.

Però és evident, i les fotos que Aramis ha recollit així ho demostren, que encara no hem arribat a un punt òptim. Mentre alguna persona trobi impediments per viure la ciutat de manera autònoma no podem donar-nos per satisfets. Jo, al menys, no ho faig. Per això els hi vaig manifestar el meu compromís de barallar-me amb qui sigui per continuar l’esforç per aconseguir un Sant Boi per a tothom.

UNA JORNADA "NATURAL"

2012-01-19T09:46:00.000+01:00

Dimarts vam tenir jornada de “natura”.

Part de l'equip "contra el foc"

A primera hora vam pujar a veure el ramat de cabres que la Regidoria de Medi Ambient ha instal·lat a Sant Ramon, una mica més amunt de la Font de Golbes. Uns vuitanta animals pasturen per la muntanya, netejant el sotabosc i prevenint així els incendis. És més econòmic que ficar-hi màquines i molt més respectuós amb la zona forestal. Dos pastors joves, molt implicats amb el projecte, s’encarreguen de guiar-los als llocs on interessa que actuïn, a més d’atendre visites escolars i explicar-ho a les moltes persones que s’hi acosten amb curiositat. Us recomano que, quan pugeu a Sant Ramon, us hi passeu.

Després d’esmorzar al bar de l’ermita, amb les magnífiques vistes de la plana del Delta com a teló de fons, vam desplaçar-nos a la zona industrial per visitar els Horts Lúdics. És un programa que porta uns anys funcionant i que proporciona una petita parcel·la de terra agrícola a moltes persones grans que d’aquesta manera, conreant verdures i hortalisses, es mantenen actives i desenvolupen vincles col·lectius. Vam poder xerrar amb l’Antonio, una mena de responsable de què tothom respecti les normes, que ens va explicar detalls i anècdotes i, com no podia ser d’una altra manera, ens va traslladar les demandes de la colla.

Finalment vam desplaçar-nos al Refugi Municipal d’Animals, a les instal·lacions municipals per sobre del camp de beisbol. Impacta veure tants gossos i gats darrera de les reixes, però la sensació és de què estan ben cuidats. Després, parlant amb les responsables del seu funcionament vam poder ratificar la magnífica labor que hi fan i vam conèixer, quina satisfacció!, que la política d’adopció està avançant amb força, de manera que, en els últims mesos, el nombre de gossos s’ha reduït significativament. Si us agraden els animals i teniu possibilitats us hi podeu sumar.

Com veieu, Iniciativa continua a ple ritme.

MAS I RAJOY, LA MATEIXA MONEDA

2012-01-11T11:47:00.000+01:00

Resulta difícil recuperar l’alè en aquest inici de 2012.

A Madrid, Rajoy aprofita la majoria absoluta per laminar drets i justificar increments d’impostos i retallades sense fi. Reforma laboral per abaratir costos als empresaris i facilitar l’acomiadament, protecció als responsables de la crisi que continuen omplint-se les butxaques, increment de l’IBI per fer pagar la factura a les classes populars... I el que queda per venir!

A casa nostra el “govern dels millors” continua fent de les seves. Han volgut humiliar els treballadors públics pagant a destemps i a trossos la paga de Nadal, buscant provocar el desànim en l’administració pública que els serveixi de coartada per continuar privatitzant serveis. A la sanitat tenim una evidència innegable.

I ara van per l’educació...

Un altre cop unilateralment i amb traïdoria descarreguen contra els ajuntaments la seva incapacitat. Aplacen “sine die” el pagament de 112 milions d’euros pel sosteniment de les escoles bressol i escoles de música. No han tingut prou amb incomplir els compromisos i reduir, unilateralment i a curs acabat, la seva aportació. Ara pretenen ofegar els governs municipals i obligar-nos a traslladar a les famílies l’increment de quotes amb l’objectiu claríssim de beneficiar el sector privat i continuar atacant l’aposta per una educació pública i de qualitat.

Mas i Rajoy, Rajoy i Mas, dues cares de la mateixa moneda. Quin fàstic! Però no callarem...

EL NOSTRE PRESSUPOST 2012

2011-12-21T09:38:00.000+01:00

Dilluns el Ple va aprovar els pressupostos municipals pel 2012. En un context econòmic i social tan dur com el que estem vivint calia definir nítidament les prioritats i enfrontar els reptes difícil que tenim al davant amb idees clares i determinació.

El Partit Popular, com sempre, va reclamar una baixada generalitzada d’impostos i la reducció del capítol corresponent a despeses de personal. Els xenòfobs, com sempre, amb el discurs de “ni un cèntim als immigrants” i més policia. CiU, com sempre, bé.... com sempre, ens quedem sense saber què proposen.

I quin ha estat el nord per a Iniciativa? El govern municipal què prioritza?

Tres eixos bàsics marquen els pressupostos aprovats. El primer, una aposta decidida per les polítiques socials. S’incrementen substancialment els serveis socials bàsics, especialment la partida Ajuts econòmics a famílies i les d’Atenció a persones amb dependència.

El segon compromís és la defensa dels serveis públics sense cap retallada. I aquí hem assumit des del pressupost municipal el manteniment de la qualitat educativa a les Escoles bressol i l’Escola de Música, l’increment de l’Educació d’Adults, la formació ocupacional i l’oferta universitària, biblioteques i equipaments esportius. Igualment es mantenen íntegres els programes adreçats a infància i adolescència, gent gran i persones amb discapacitat.

La tercera gran prioritat és el manteniment de la ciutat, tant la trama urbana com l’espai natural. El territori és un dels elements claus en la protecció de la convivència i resulta imprescindible extremar l’atenció a tot allò que pugui posar-la en risc. Per això es mantenen els programes de neteja, reparacions de via pública i conservació del medi ambient.

Així doncs, protecció dels col·lectius més febles per evitar fractures socials, apostar per l’educació com a eina per fer front a la crisi i conservar el territori en condicions d’afavorir les relacions socials que redueixin les tensions futures. Aquestes són les raons per les quals el pressupost municipal 2012 és nostre.

DE QUI ÉS LA CULPA?

2011-12-15T09:55:00.000+01:00

He anat recollint imatges de situacions quotidianes que, de vegades, passen desapercebudes de tan freqüents com arriben a ser. Però, en tots els casos que us mostro, la incomoditat pels vianants i, en algun, el risc que representen haurien de fer-nos reflexionar sobre les conseqüències dels nostres actes. És segur que alguna decisió urbanística o la presència policial, persuasiva o sancionadora, evitaria situacions similars, però tothom és conscient que no és factible, ni desitjable, tenir un agent a cada cantonada. Només des de l'assumpció de responsabilitat personal i des de l'exigència ciutadana a les persones infractores, educada però contundent, serà possible construir un Sant Boi més habitable.

Oviedo - Lluís Castells: vehicles sobre el pas de vianants. Resulta estrany no haver de superar obstacles en aquest punt a qualsevol hora del dia i fins ben entrada la nit.

Lluís Castells - Vidal i Barraquer: Una mare porta el seu fill a l'escola un dia de pluja. El perill creat és invisible?

A la zona anterior: A 10 metres hi ha un aparcament senyalitzat per a motos.

Llibertat: Vorera convertida en aparcament de motos. Les millores aconseguides amb la reurbanització es veuen limitades.

Raurich - Pascual Roca: És un moment, em va respondre el jove conductor quan li vaig fer notar el que estava fent. Era una mica abans de les nou del matí, un dia d'escola.

O'Donell: Vehicle de repartiment per direcció prohibida malgrat ser advertit en el moment d'entrar al carrer.

Oi que heu sigut testimonis de situacions similars? I no n'heu estat mai protagonistes? Us convido a reflexionar-hi... i mentre ho fem, tornaré a demanar als responsables municipals que adoptin mesures que ens ajudin a fer un Sant Boi més còmode i segur.

DE L’ALOU A LA RAMBLA

2011-12-12T11:59:00.000+01:00

No negaré una gran nostàlgia pel tancament de la vella seu del PSUC i d’Iniciativa al carrer L’Alou, pujant a l’església. Des que vaig arribar a Sant Boi, als inicis dels vuitanta, ha estat per mi el lloc de frustracions polítiques, les més, alegries, les menys, i de lluita, sempre; un espai de trobada, d’anàlisi, de proposta i d’esperances en un món millor. Hi he conegut gent extraordinària, senzilla però d’una grandesa inigualable, humil però orgullosa de pertànyer a una estirp indomable. No diré noms per no oblidar ningú i sempre donaré gràcies pel privilegi d’haver-hi compartit vida.

Però el temps ha fet la seva feina i el local se’ns havia anat envellint i ara ja era incòmode i, fins i tot, una mica inhòspit. I quedava fóra del nostre abast reformar-ho per adequar-lo als nous temps. Així que ens hem vist forçats a buscar un nou espai...

Buscàvem fer realitat la metàfora del partit obert a tothom, transparent, fàcilment franquejable, espaiós, atrevit, agradable, jove... sense renunciar al nostre caràcter reivindicatiu, lluitador, reflexiu. Necessitàvem un lloc per créixer, ara que el nostre missatge va calant i guanyem suports; un lloc per debatre, ara que la situació es torna tan difícil i resulta tan necessària la intel·ligència col·lectiva; un lloc per trobar-nos amb gent cada cop més diversa i plural...

I estem convençut d’haver trobat a La Rambla aquest espai per encarar el futur. Hem estat capaços de reunir totes les peces de la nostra identitat i juntar-les amb el ciment de la il·lusió. Aquí, al número 13-15, teniu la nostra nova seu a la vostra disposició. Volem compartir-la amb tu i que la facis teva. Vols participar de les nostres activitats? Només hi has d’entrar, et sentiràs a casa. Vols proposar-nos alguna cosa? Vols organitzar un debat, una trobada, alguna acció? Endavant, és casa teva.

Des de La Rambla 13-15, la nova seu d’Iniciativa per Catalunya Verds, volem unir esforços amb tu per afrontar el futur. Tenim història i il·lusió. I amb tu, encara tindrem més força per lluitar. No sé si sabies que fer-te amiga, amic d’Iniciativa no compromet la teva independència de criteri ni t’obliga a disciplina de partit o al pagament de cap quota. Si tu també vols lluitar contra les injustícies per què no dones el pas i t’hi apuntes? No ho deixis per demà!

UN ALTRE DIA A PEU DE CARRER

2011-11-28T14:00:00.000+01:00

Dimarts, 22 de novembre. La jornada va començar a la seu de Tots Som Santboians, al Casal de Marianao. Ens vam reunir amb la Begoña, presidenta de l'entitat, i l'Albert, coordinador. Amb l'entusiasme que els caracteritza ens van explicar el ventall de programes que l'associació desenvolupa fent èmfasi en la voluntat d'encabir-les en el funcionament normalitzat dels equipaments, en contacte con el conjunt d'usuaris que els utilitzen. Inevitablement van sortir les dificultats que la situació econòmica comporta a les famílies i la complicació del programa d'activitats. Els hi van reiterar el nostre compromís de no fer cap pas enrere en les polítiques de suport als col·lectius més fràgils.

Acte seguit ens vam reunir amb la gent de Comissions Obreres per conèixer les seves inquietuds. La conversa va girar sobre les polítiques municipals de promoció econòmica i sobre la gestió dels recursos humans a l'Ajuntament. Vam poder explicar-los el nostre posicionament pel que fa a CORESSA: eliminació de la figura del Conseller Delegat i substitució per una direcció col·legiada i incorporació de representants dels sindicats al Consell d'Administració. I ens vam comprometre a analitzar els criteris d'assignació de compensacions econòmiques i a revisar el capítol d'hores extraordinàries.

Abans d'anar a dinar vam tenir oportunitat de veure'ns amb representants de la Federació del Comerç. La necessitat de cuidar l'entorn urbà i mantenir una neteja adequada de carrers i places va ser una demanda insistent, així com el manteniment de polítiques actives de foment del comerç local. També ens van manifestar la preocupació per una baixada de la qualitat general de l'oferta comercial. Nosaltres vam ressaltar el nostre compromís amb el comerç de proximitat que és el que afavoreix la convivència i aporta seguretat ciutadana.

A la tarda vam visitar el Centre Serveis, a les instal·lacions de l'antiga BRA i, posteriorment, el Viver d'Empreses. Són dos recursos importants de suport a empreses, gestionats per CORESSA. El primer allotja empreses consolidades que necessiten un espai per localitzar la seva activitat al nostre municipi i, d'aquesta manera, poden gaudir d'un conjunt de serveis logístics com sala d'actes, comunicacions o d'altres. El Viver, en canvi, està orientat a persones emprenedores que volen iniciar un projecte empresarial i, a més d'un espai per fer-ho, disposen d'un servei d'assessorament i acompanyament. La millora de les infrastructures de comunicacions és una de les prioritats en aquest moments.

Després ens vam reunir amb representants de l'UGT per intercanviar punts de vista sobre la situació a Sant Boi. Una preocupació que va ocupar una bona part de la reunió va ser la situació laboral a la Residència Los Sauces i la possibilitat que l'Ajuntament incorpori als plecs de concessió, en recursos com aquest, clàusules de protecció dels drets laborals. Els hi vam manifestar el nostre suport si, finalment, volen presentar una proposta al Ple Municipal. Van valorar molt positivament, igual que havia fet al matí l'altre sindicat, el nostre posicionament sobre l'empresa municipal CORESSA.

I, ja fosc, vam visitar l'Estadi Municipal de Futbol i vam reunir-nos amb la directiva del Santboià. Vam conèixer de primera mà la magnífica gestió de l'escola de futbol i l'esforç del club per trencar la masculinització d'aquest esport, amb la creació d'equips femenins que estan afavorint canvis d'hàbits en l'organització, eliminant prejudicis en la massa social i ajuden a educar el conjunt de nens i nenes practicants. I ens van informar de les dificultats que porta aparellades la direcció d'un club de l'entitat i la història del Santboià. Els vam manifestar el nostre suport i vam quedar agradablement sorpresos de l'entusiasme i la dedicació que hi posen.

Una jornada esgotadora, com mai, però, un cop més, plenament satisfactòria perquè ens ha permès aprofundir en la riquesa del nostre teixit social i, sobre tot, compartir la il·lusió i l'esforç que tanta gent santboiana està aportant al present i al futur de la nostra comunitat.

PAISATGE DESPRÉS DE... LES ELECCIONS

2011-11-22T10:05:00.000+01:00

La victòria del PP, des que ja fa mesos el PSOE va baixar els braços derrotat, no va ser cap sorpresa. Una notícia dolorosa per les conseqüències que tindrà, però més que esperada. El que fa més mal és escoltar algun socialista atribuir la catàstrofe a una mena de determinisme inevitable o, fins i tot, parlar de què “ara tocava” passar a l’oposició. Que s’ho facin mirar!

Més desconcertant han estat els resultats a Catalunya. La victòria de CiU, el govern de les retallades, resulta xocant, no només perquè no formava part del guió que havien marcat les enquestes sinó perquè serà entesa per Mas i Duran com un aval a les polítiques contra l’estat del benestar i a l’afany privatitzador des d’algunes conselleries.

Desastre socialista sense pal·liatius i victòria aclaparadora de la dreta dibuixen un panorama que seria descoratjador si no hagués estat pel considerable increment de vot a Iniciativa que obre una finestra a l’esperança. L’esquerra, a Catalunya, té ara un referent nítid que reivindica la feina feta i es mostra orgullosa de ser una força amb voluntat transformadora. Sóm molt petits encara, trigarem a assolir la potència necessària per ser alternativa, però el camí està marcat i Iniciativa té l’experiència de lluita a les institucions i als carrers, als parlaments i als polígons industrials. I sabem sumar, com ha quedat demostrat a la campanya, amb el suport de moltíssimes persones d’altres visions polítiques, i a les eleccions, amb el vot de tanta gent progressista. Tenim motius per no callar i no callarem!

Pel que fa a Sant Boi, hem d’estar més que contents. La coalició ICV-EUiA ha tingut els millors resultats en unes eleccions generals. De 2.300 vots, fa quatre anys, hem passat a 4.204, del 5% al 10,5%. Hem estat la força que més vots nous ha incorporat i hem retallat molt la distància amb el PSC, guanyador a la nostra ciutat. I, a sobre, hem vist caure els xenòfobs de PxC a nivells que, ara, els deixarien fora de l’ajuntament. Us deixo un enllaç per consultar les dades.

A Inicativa ens sentim reforçats. Aquests magnífics resultats han vingut a ratificar el bon moment que travessem: una organització local cohesionada, mecanismes interns de decisió innovadors des del punt de vista democràtic, un grup municipal potent que barreja perfectament experiència i empenta jove i, fins i tot, una nova seu que inaugurarem el proper dia 1, a La Rambla (hi esteu totes i tos convidats a partir de les 20 hores). Més que contents, ja ho deia. Però, al mateix temps, conscients de la nostra responsabilitat de servir de referència a tota la gent d’esquerres i progressista de la nostra vila. És l’hora de treballar per construir una alternativa de futur. Per què no t’hi sumes?

PROJECTE SMARA

2011-11-14T10:00:00.004+01:00

Divendres vaig sopar amb els alumnes de segon de batxillerat de l’Escola Llor. Molts familiars, professorat i colaboradors del Projecte Smara hi participaven. Era un sopar solidari que ja s’ha fet tradició abans de la partida de l’equip cap als campaments sahrauís de refugiats.

Vaig conèixer el projecte des del Consell Escolar, on represento l’Ajuntament, i des del primer moment em va entusiasmar. Tant que vaig demanar de sumar-m’hi i, en el debat de candidats a l’alcaldia (una altra formidable implicació comunitària del batxillerat) em vaig comprometre a viatjar al Sàhara com un membre més de l’expedició. I, complint la meva paraula, el meu era un dels bitllets que ens portarien volant fins a Tinduf i des d’allà per carretera fins a Smara, on ens estaríem entre el 10 i el 18 de desembre. Fins i tot m’havia comprat un parell de samarretes al·lusives que venien a la parada que van muntar al Barrejant per recaptar fons i donar a conèixer el projecte...

Malauradament l’últim cop del terrorisme, amb el segrest de dues cooperants en un altre camp sahrauí, ha trencat les il·lusions i ha fet inviable el viatge. Anul·lar-ho ha estat una decisió dolorosa però inevitable.

Al sopar es respirava tristesa, però també la determinació contagiosa de què el Projecte Smara continua, adaptant-se a les circumstàncies, modificant les formes per conservar l’esperit solidari i combatiu d’aquest formidable grup d’alumnes i professors. Serveixin aquestes línies per retre’ls homenatge i agrair-los que, en temps d’individualisme i crisi de valors, mantinguin les conviccions profundes.

Us deixo un parell d’enllaços que us permetran aprofundir en el Projecte.

http://www.fundaciollor.es/wp-content/uploads/smara-web.pdf

http://www.fundaciollor.es/wp-content/uploads/S28C-111030112520.pdf

MÉS ACTIVITAT A PEU DE CARRER

2011-11-08T18:26:00.008+01:00

Dimarts passat...

El matí va començar amb la visita a les instal·lacions de la Fundació Cassià Just a la carretera de Viladecans. Allà, lÀlex i l’Elena, gerent i responsable de l’àmbit social respectivament, ens van explicar la extraordinària tasca que porten endavant en aquesta entitat. Fundada al 1994 amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral de persones en risc d’exclusió per raons de fragilitat mental compta, en l’actualitat, amb una plantilla propera als dos-cents treballadors que es dediquen, a través de les marques Cuina Justa i Cat Jardins, a l’elaboració de productes d’alimentació i el manteniment d’espais verds. Si voleu conèixer amb més detalls l’acció de l’empresa visiteu la seva web.

A L’Olivera ens vam trobar amb el Síndic Municipal de Greuges. I vam conèixer de primera mà la seva activitat, centrada en la defensa de tots aquells ciutadans i ciutadanes insatisfets amb l’actuació municipal. Vam saber de les seves dificultats quan a temps i recursos, però també de la satisfacció que el produeix veure que la seva feina produeix millores en l’acció de l’ajuntament i un grau de satisfacció alt per part dels usuaris del servei. Us deixo la seva pàgina web per si voleu ampliar informació:

També vam tenir ocasió de reunir-nos amb l’Associació de Veïns de Canons per comentar la situació d’aquest barri de muntanya. La plaga de mosquits d’aquest estiu i la finalització de les obres d’urbanització van centrar la conversa. Una conversa que no va obviar, com hem vist en altres reunions, les dificultats de relleu del moviment veïnal i la necessitat de repensar el paper de les associacions.

Avui...

A primera hora hem compartit esmorzar amb el Jaume i el Carles, d’Òmnium, per explorar les coincidències i obrir vies de col·laboració. La protecció i promoció de la llengua i la defensa del territori són dos àmbits que hem assenyalat com a propicis per iniciar aquest camí tenint en compte els seus objectius com a entitat i les nostres responsabilitats al govern municipal. Ha estat, sens dubte, una trobada molt fructífera.

I després hem anat al Parc Agrari. El Lluís Parés ens ha fet de guia i ens ha acompanyat en la visita a les instal·lacions a la masia de Can Comes i, a continuació, ens ha portat a fer una passejada pels camins agrícoles, sempre amb els seus comentaris de gran coneixedor de l’activitat pagesa i posant l’accent en totes i cadascuna de les accions de conservació imprescindibles per garantir la supervivència del Parc.

Com veieu, Iniciativa continua a peu de carrer.

A VINYETS... SEMPRE A PEU DE CARRER

2011-11-03T12:33:00.000+01:00

La setmana passada vam visitar Vinyets començant per la seu de l’Associació de Veïns, a Massallera. Allà, el president i alguns directius ens van explicar els projectes que desenvolupen i vam constatar l’enorme energia d’una entitat que ha apostat, sense renunciar al esperit reivindicatiu, per oferir serveis i activitats formatives i lúdiques al barri i, d’aquesta manera, garantir l’enorme poder de convocatòria que demostren. La plena sintonia entre els seus objectius i la nostra tasca municipal va quedar, un cop més, palesa.

Posteriorment ens vam traslladar al Complex Esportiu Baldiri Aleu on vam visitar les instal·lacions i vam comentar amb els seus responsables la situació actual, força positiva pel que fa al nombre de usuaris i a la capacitat de l’equipament per donar resposta a les demandes que es reben. Vam aprofitar també per acostar-nos a la Unió Esportiva Santboiana i recórrer les dependències del club.

A la tarda ens vam reunir amb l’Associació de Comerciants “El Carrer” i la seva presidenta, la Mari Carme Casanova, ens va encomanar el seu entusiasme, malgrat la difícil situació del comerç de proximitat. La presència de grans superfícies, el canvi d’hàbits de compra i la crisi econòmica els estan forçant a exprimir la imaginació per buscar fórmules que permetin, no només la supervivència, sinó enfortir-se davant l’adversitat. Ens van explicar la utilització de les noves tecnologies o la incorporació a reptes de ciutat com el Projecte Educatiu o les polítiques de cohesió social. Per la nostra part vam reiterar que l’aposta pel comerç de proximitat és un dels eixos que defineix Iniciativa per Catalunya i ens vam oferir per continuar els contactes i trobar espais de col·laboració.

Per acabar la jornada, i ja fora del programa de barri, vam mantenir una reunió amb membres de la Candidatura d’Unitat Popular. Malgrat les diferències polítiques vam constatar la necessitat de treballar plegats en àmbits transcendentals com la defensa de les conquestes democràtiques, la lluita contra el desmantellament de les polítiques socials i la complicitat per enfrontar el racisme i la xenofòbia.

Una jornada més d’Iniciativa a peu de carrer...

A CASABLANCA, A PEU DE CARRER

2011-10-24T11:21:00.000+02:00

Dimarts pasta vam dedicar-ho a Casablanca, un barri que ha viscut una transformació radical en els últims anys. Per conèixer amb detall com s’ha fet aquest procés vam reunir-nos amb l’equip de l’Oficina del PMI. El Nico i la Georgina ens van explicar els diferents àmbits d’actuació així com les dificultats trobades, que no han estat poques, especialment les referides a algunes expropiacions o a la solució tècnica a diversos punts del barri.

Prop de vint milions d’euros s’han invertit en la millora integral de carres, places i habitatges i en la construcció d’un nou equipament amb aparcament soterrat, ludoteca pels més petits i espais per als serveis socials, tallers i cursos. A més, aquesta construcció ha permès modificar l’accés a l’escola, que ara disposarà d’una plaça, segura i àmplia, per facilitar entrades i sortides. La visita a les obres, ja força avançades, ens van fer veure la gran potencialitat d’aquest nou equipament.

Fruit d’aquest PMI s’han desenvolupat, també, diverses línies d’acció social per avançar en la igualtat de gènere, l’associacionisme comercial o la sensibilització ciutadana pel respecte de l’entorn, com el programa “Tu tens la clau” en el qual ha participat molt activament l’escola Fernández Lara. Queda camí per fer eliminant percepció d’inseguretat, eradicant petits “trapicheos” en alguns llocs i controlant la tinença responsable d’animals de companyia, però és innegable la millora global de la qualitat de vida al barri. La passejada que vam fer des de la zona de El Fènix fins al carrer Joventut vam servir per ratificar aquesta convicció.

A la tarda, després d’un dinar reparador al restaurant Joventut, ens vam reunir amb la directiva de l’Associació de Veïns, amb la que vam intercanviar informacions i opinions en un clima molt agradable malgrat la provisionalitat de les instal·lacions que ocupen actualment, a l’espera de poder-se traslladar, en poc temps, al Casal de Barri. Vam poder conèixer les dificultats amb què s’enfronten per donar continuïtat a la seva acció i els problemes de relleu generacional, però també vam constatar l’enorme voluntat de treballar pel barri i l’esperit d’equip que els anima. Ens vam quedar, especialment, amb la demanda de descentralització de serveis, de manera que els veïns i veïnes puguin fer tràmits i obtenir documentació administrativa sense necessitat de desplaçar-se a la Casa Gran. És un tema que abordarem en el marc de la nova estructura territorial que està estudiant el govern municipal.

Com veieu, seguim al carrer... en contacte amb la gent!

A PEU DE CARRER, AL NUCLI ANTIC

2011-10-18T09:08:00.002+02:00

Dimarts passat vam dedicar-ho a recórrer el Nucli Antic, al voltants de La Rambla.

Imatge: Ricardo Caballero

El primer contacte va ser amb el director de l’Escola Municipal de Música. El pas des des de Cultura a l’Àrea d’Educació ha permès que la formació musical s’integri en el seu context natural. Amb el Francesc Conesa vam visitar les instal·lacions i vam poder compartir els neguits sobre la sostenibilitat econòmica, ara que el Govern de la Generalitat ha rebaixat unilateralment la seva aportació, però sobre tot vam comprovar la il·lusió amb què l’equip humà del centre afronta els reptes de futur: consolidació de l’oferta educativa i extensió, ja iniciada, de l’activitat de l’Escola als barris més allunyats geogràficament: Ciutat Cooperativa i Camps Blancs, treballant amb els centres de primària.

La seguretat ciutadana és un altre dels àmbits que volíem conèixer en profunditat. Després de la visita, fa unes setmanes, a la Policia Municipal, ara tocava trobar-nos amb Mossos d’Esquadra. La Comissaria situada a l’extrem de La Rambla és una construcció moderna i força accessible que, paral·lelament a la seva activitat rep la visita de diferents col·lectius de la ciutat: escoles, gent gran, comerciants... seguint una política de proximitat que és, des de bon principi, una de les prioritats del Cos.

Per dinar vam aprofitar l’excel·lent temperatura i vam seure a l’aire lliure a la plaça del mercat vell, a la terrassa del Roma.

La sobretaula la vam fer al Set, a La Rambla, reunits amb un grup de propietaris de bars del Nucli Antic. Volíem conèixer, de primera mà, els problemes amb què es troben diàriament i animar-los a constituir-se com a associació per facilitar la interlocució amb l’administració i, alhora, poder fer propostes de reactivació de la zona consensuades dintre del col·lectiu. Vam analitzar els problemes de soroll i brutícia que s’originen als carrers i que provoquen molèsties als veïns i vam apuntar algunes accions a estudiar per minimitzar-los. Ens van tralladar, també, els problemes que genera un grupet de persones alcoholitzades i vam constatar la dificultat que representa trobar-hi una solució, així com la presència de “trapicheo” a la zona. Ens vam comprometre a traslladar la preocupació als responsables de seguretat i a estudiar la viabilitat d’incorporar agents cívics que ajudin a rebaixar els problemes detectats.

I, per acabar la jornada, vam trobar-nos amb el Javier Doblas, responsable de La Càpsula del Temps, una innovadora iniciativa per fomentar l’activitat musical i artística a Sant Boi. Vam poder parlar de cultura i de la necessitat d’apostar per obrir vies que permetin a la gent jove que comença disposar d’espais físics i relacionals on desenvolupar la creativitat. El Javier ens va ensenyar les instal·lacions, al carrer Torras i Bages, on una gran quantitat de bandes, no només santboianes, assagen i graven maquetes. És gratificant trobar gent amb l’entusiasme i la implicació del Javier.

Seguim a peu de carrer...

RESPOSTA A PXC

2011-10-14T19:03:00.003+02:00

El text que segueix és la reproducció literal de la meva intervenció a l'últim Ple Municipal en resposta a la moció presentada per PxC instant el Govern de l'Estat que no se signi el conveni bilateral amb el Marroc que atorgaria el vot a les eleccions municipals als immigrants marroquins

============================================================

“En tot cas, per demanar que consti en acta tota la meva intervenció. Ho dic per, d’aquesta manera, si creu necessari fer-ho (em dirigeixo al portaveu de PxC) pugui utilitzar-la allà on cregui convenient. Ho dic perquè ja en una ocasió em va arribar l’amenaça que vostè utilitzaria la justícia si jo vinculava o relacionava Plataforma amb el racisme o la xenofòbia. Doncs demano a la Sra. secretària que reculli textualment la meva intervenció i en faci arribar una còpia al regidor Parada perquè en faci l’ús que cregui convenient. I li reitero: Si vostès fan propostes, i ho veurà de seguida, en la línia de millorar les condicions de vida de la gent, comptarà amb nosaltres, i ho veurà a continuació, però si continuen amb aquesta línia d’incrementar l’odi, de fomentar la divisió, de crear situacions que poden degenerar, Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa estarà contínuament en contra de vostès.”

“Com vostè veu, regidor Parada, Iniciativa no necessita presentar mocions per deixar-los, perdonin l’expressió, “en pilotes”, ja ho fan vostès sols amb les seves propostes. I és que si el racisme, (jo no seré tan curós amb el llenguatge com la meva companya de govern, jo seré com sóc jo), si el racisme i la xenofòbia fossin una malaltia hauríem de recomanar-los una càpsula de quarantena, ben aïllada i ben esterilitzada, per evitar el risc de contagi en un moment com el que estem vivint.

Però és que el racisme i la xenofòbia són un delicte, per tant, confiem i desitgem que els jutges, aquests jutges que de vegades són tan diligents en alguns temes, apliquin la llei i els posin, a vostès, en el calaix dels partits incompatibles amb el sistema democràtic que és on haurien de ser, perquè aquesta moció que ens presenten està feta des de l’odi, des dels instints més primaris i, si m’ho permet, desprèn un “tufillo” que recorda el gueto de Varsòvia a l’Alemanya nazi, el “only white” del KIu Klux Klan del Estats Units, l’apartheid de Sud-àfrica, i més a prop de casa nostra, el crit que torna a posar-se de moda de “xarnegos fora”.

En definitiva, vostès ens presenten una moció abocada al fracàs, cosa que a vostès no els importa perquè, en realitat, el que vostès busquen és un bon titular, un titular explosiu, per alimentar la visceralitat del seu partit i dels seus seguidors.

I és una moció destinada al fracàs perquè va contra els drets humans, senzillament; perquè va contra la Constitució espanyola. L’article 13.2 diu: “Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.” La nostra Constitució ja garanteix la reciprocitat.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya també va en aquesta línia, i vostès se’l salten. L’article 4.2 diu: “Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives, han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.” I l’article 40.8 diu: “Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.”

Hi ha directives de la Unió Europa que també ens inciten, ens animen, a estendre el dret de sufragi a totes les persones que viuen en el nostre Estat.

Hi ha una carta, que vam signar el 2001, que Sant Boi va signar el 2001, que és la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que, en el seu article 8.2, (i els recordo que és una carta signada per aquesta ciutat, per l’Ajuntament de Sant Boi) que diu: “Les ciutats signatàries fomenten l’ampliació del dret de sufragi actiu i passiu en l’àmbit municipal a tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat no nacionals després d’un període de dos anys de residència a la ciutat.”

Això ho diu la carta, però és que, a més, aquest plenari, el 24 de gener d’aquest any va fer, per unanimitat, una declaració institucional en què, entre altres coses, es comprometia a promoure l’ampliació del dret al sufragi a les eleccions municipals als residents no comunitaris, segons el que es diu a l’article vuitè de la Carta, promovent, alhora, la integració, la implicació i el coneixement d’aquests ciutadans i ciutadanes en la societat d’acollida.

Per tant, com veu, la seva proposta no pot ser més que un fracàs perquè hi ha tot un argumentari històric que va en la direcció contrària a la que vostès plantegen.

Però és que, a més, és una proposta que busca generar alarmisme, molt en el seu estil polític, i parla del fet que, com que una ministra ha dit no sé què, “”Uf! Això... d’aquí a quatre dies els moros manaran a les nostres ciutats”.

Miri: el procediment, i vostè ho sap, però potser hi ha gent que no ho sap i convé recordar-lo, el procediment és que en aquest moment hi ha una ministra que s’ha pronunciat sobre la conveniència de tirar endavant un acord que ja estava pres en el Parlament espanyol. Era una relació de cent vint països, entre els quals hi havia el Marroc que va quedar fora perquè la seva constitució no permetia el vot dels espanyols allà. Un cop que la constitució del Marroc ho permet, lògicament, la decisió del Parlament, que és vinculant per al govern, s’ha de tirar endavant, i per això la ministra planteja la possibilitat, ara sí, d’obrir una negociació amb el Marroc per establir reciprocitat.

Però és que aquesta negociació, que s’ha de fer, que només s’ha anunciat i que, per tant, s’ha de fer, i vostè sap que les negociacions entre estats són llargues, hauria de passar, després, per l’aprovació del propi govern, és a dir, el govern hauria de donar l’ok a aquesta negociació entre la ministra, en aquest cas, d’Afers Exteriors, i el govern del Marroc. Però és que, després, i això també ho ha oblidat, interessadament, aquest acord amb el Marroc ha de ser ratificat pel Congrés; ha de ser ratificat per les Corts, que és on resideix la sobirania popular. Per tant, si el Congrés ho dictaminés, seria el poble espanyol qui hauria decidit que sí, que els marroquins també són ciutadans i poden participar en les votacions, a les eleccions municipals.

I s’ha oblidat també, intencionadament, molt en la seva línia, dels requisits que han de complir les persones per poder votar, les persones estrangeres: Un, portar cinc anys amb residència legal al nostre país; estar empadronats, i podran votar allà on estan empadronats; i, a més, han de fer el gest positiu d’inscriure’s en un cens electoral. Per tant, on és la por?

I ens parla, amb les xifres, a la seva moció, dels més de dos-cents mils marroquins, o d’origen marroquí, que viuen a Catalunya i que podrien canviar el mapa polític local al nostre país. Però és curiós perquè vostès, fins i tot, es vanaglorien que a Vic hi ha espanyols d’origen marroquí que els voten. Això vol dir que els immigrants no voten seguint doctrines religioses o inclinacions de partits, sinó que tenen criteris polítics propis perquè són persones i, per tant, poden decidir en qualsevol moment a qui donar suport, independentment del seu origen nacional.

El que sí que resulta patètic és que vostès utilitzin La Vanguardia, el RAC1 o el Sr. Cuní com a avaladors de la seva proposta. Patètic, absolutament patètic, perquè amb la mateixa raó en podríem esgrimir mil i una en contra i podríem utilitzar arguments que són absolutament fora de context. No són veus avaladores de la seva proposta una enquesta feta en un moment determinat, amb una conjuntura determinada, sense mecanismes de control, sense rigor democràtic i que en un moment determinat els oients d’un determinat programa, que tenen un caire polític i ideològic determinat, truquen al programa i diuen: “Jo voto per tal cosa.” Bé, una mica més de seriositat a l’hora d’avalar les propostes.

A tall d’exemple li dic, per desactivar aquesta por que el vot dels marroquins, en aquest cas... (perquè és curiós: són molts ciutadans de molts països, en aquest moment, que ja poden votar a Espanya, però a vostès no els preocupen, aquests, només els marroquins: vostès tenen, com deia la Lluïsa Moret, una fixació amb determinats col·lectius). Doncs miri, ja hi ha marroquins que voten en unes eleccions a Espanya. A Melilla, un d’aquests territoris reivindicats i que vostès utilitzen com un argument fonamental per no concedir el vot, ja fa molts anys que hi ha, fins i tot, partits d’inspiració marroquina, o islàmica, o musulmana, com vostè ho vulgui dir. I sap qui hi governa? El Partit Popular, perquè les persones d’origen immigrant no voten en bloc, són ciutadans, i decideixen, al final, votar en consonància amb la seva pròpia ideologia i no en funció del que diu el seu carnet d’identitat.

Li recordo, vostè potser no ho sap, li parlo de primera mà, jo vaig tenir la sort, (entre cometes perquè si no vostès ara estarien desitjant que marxés d’Espanya), jo vaig tenir la sort de néixer cinc-cents metres al nord d’una línia fronterera que separa Melilla del Marroc. Per cinc-cents metres sóc de casa. Imagini’s com poden interpretar-se plantejaments com els que fan vostès.

Com deia, en aquest país, en el nostre país, a Espanya i a Catalunya, ja voten francesos, voten belgues, voten holandesos, voten romanesos, voten búlgars... És a dir, voten infinitat de països: noruecs, neozelandesos... Voten molts ciutadans d’altres països i no hi ha cap desequilibri del mapa polític, perquè parlem de persones, i les persones tenen visions polítiques en funció de la seva pròpia trajectòria vital, cosa que vostè els estan negant.

I com que vostè diu que no podem deixar en mans dels estrangers el govern local, jo li proposo un exercici d’imaginació, no serà molt complicat:

Imagini’s una dona provinent del Marroc fa, posem, quinze anys. Li posarem de nom Farida, que és un nom que a mi m’agrada. Fa quinze anys va venir del Marroc a viure aquí, es va comprar un piset, té, també, un cotxe, per tant, paga impostos. Paga l’IBI, paga l’impost de circulació, col·labora amb l’AMPA de l’escola, perquè té dos fills, participa en festes i jornades a Sant Boi, quasi sempre a través d’una organització que ja crec que hauria de conèixer amb més profunditat, Al Farah, una associació de dones magrebines que porta molts anys treballant per la integració a la nostra ciutat. Aquesta dona sabia castellà, perquè és de la zona del nord del Marroc, proper a Melilla, i allà es parla bastant el castellà. A més, recordi que nosaltres vam ser potència colonial al nord del Marroc i, per tant, alguna cosa hi hem deixat, (només això: la resta que hi hem deixat és pobresa i esquilmació), i a més, s’hi ha esforçat i ha après català.

Fixi’s: Farida. Tot això. El seu fill gran juga a futbol, el seu ídol és Jarque, és periquito, com vostè, (bé, com vostè no: ell no juga brut). La filla petita va a una piscina municipal i paga, religiosament, (la qual cosa no vol dir en musulmà), paga religiosament la seva quota. I aquesta senyora, la nostra Farida, no vol deixar de ser marroquina, i hi té tot el dret, per una qüestió d’identitat. Imagini’s, al final resultarà que és identitària, com vostè, (bé, com vostè no: ella no vol fer fora ningú).

A l’altre costat, per a l’exercici d’imaginació, hi ha un ciutadà, posem català, que no coneix Sant Boi, de fet fa sis mesos no sabia ni com s’entrava a la ciutat, que no viu a Sant Boi, per tant no paga impostos, que no participa en cap entitat ciutadana de Sant Boi, per tant no coneix la vida ciutadana de Sant Boi, però va tenir la sort que el seu partit el va llançar amb paracaigudes i el va col·locar de cap de llista i, aprofitant l’onada de la crisi, van tenir molt bon resultat, un resultat espectacular, s’ha de reconèixer, i ara és regidor a l’Ajuntament de Sant Boi.

La pregunta és: Qui té més dret a participar en els assumptes de casa? Qui ha fet més per a aquesta ciutat i per a la gent d’aquesta ciutat? Li contestaré: Tots dos. Jo no vull fer fora ningú. Jo vull que tothom tingui un espai a la meva ciutat, a casa meva. Tothom és de casa meva, tant la Farida com aquest hipotètic regidor que li acabo de dibuixar.

Si vostès volen treballar per millorar les condicions de vida de les classes populars independentment d’orígens, religions, colors, ens trobaran al costat. Si vostès continuen amb la línia d’alimentar l’odi, d’exacerbar els instints més primaris, ens tindrà sempre de cara, disposats a barallar-nos quan calgui. Gràcies.”

A PEU DE CARRER, A CIUTAT COOPERATIVA

2011-10-10T17:19:00.000+02:00

Dimecres passat, seguint amb la voluntat del nostre Grup Municipal de mantenir-nos a peu de carrer, vam dedicar el dia a Ciutat Cooperativa. L’esmorzar amb el Nico, de la Federació d’Entitats Els Garrofers, va servir d’entrada a conèixer el Projecte Mini-Coope, una activitat en horari extraescolar que proporciona un espai, a l’escola Ciutat Cooperativa, on adolescents i joves construeixen relacions, aprenen a participar i adquireixen valors de solidaritat, esforç col·lectiu, reflexió compartida i autonomia a l’hora de prendre decisions.

Després vam anar al Complex Esportiu Pau Gassol on el seu director ens va acompanyar en una visita a les instal·lacions i amb qui vam poder conversar sobre els efectes negatius de la crisi en el nombre d’abonats, els problemes de manteniment dels espais i els nous projectes d’incorporar el magnífic entorn natural als plans esportius de l’entitat. A la sortida ens vam acostar a la riera de Can Soler per comprovar l’estat millorable de l’espai per a gossos i la necessitat urgent d’una actuació de neteja pels voltants. Traslladem la demanda als responsables tècnics.

El dinar, al Piquenique, als baixos dels edificis de CLAUS, va servir per reparar, amb un menú consistent i econòmic, els efectes creixents de la passejada sota un sol de justícia. Segons la premsa es van batre rècords de temperatura al mes d’octubre!

A tarda havíem quedat amb l’Helio, que ens va ensenyar les instal·lacions de “l’ambulatori”. Resulta difícil entendre com és possible treballar en aquestes condiciones i obtenir les millors valoracions com a equip humà. Sens dubte hem d’estar molt agraïts a l’enorme professionalitat de les persones que hi treballen. Tot i que la informació de què disposem apunta a la continuïtat del projecte de construcció d’un nou equipament sobre els terrenys de l’antic preescolar Maragall estarem amatents per a que sigui així i no apareguin retallades d’última hora que condemnin la gent de la Coope a seguir rebent assistència sanitària en un lloc així.

Finalment ens vam veure amb representants de l’Asociación Ecuatoriana de Sant Boi. Una reunió summament profitosa de la que van sortir algunes línies de treball que prometen bons resultats en la millora de la incorporació de ciutadans i ciutadanes d’aquest país a la vida col·lectiva santboiana. Vam descobrir que el volei és una mena d’esport nacional a l’Equador, la qual cosa obre la possibilitat de utilitzar-lo com a eina de cohesió i d’intercanvi. Parlarem amb els responsables d’esport i amb el Club de Volei Sant Boi per mirar de concretar accions.

Com veieu, una altra jornada de treball intens i a prop de la gent, construint comunitat i descobrint el detall de les coses. A peu de carrer, com sempre.

EL MÓN A L'INREVÉS

2011-10-09T21:57:00.002+02:00

Un parell de notes, ara que s'acaba el diumenge...

"A aquells que ocupeu: estem amb vosaltres". Així comença un comunicat que la gelatera Ben & Jerry's ha publicat a favor d'Occupy Wall Street, un moviment similar al dels indignats de Barcelona o Madrid. Ben & Jerry's és propietat de la multinacional angloholandesa Unilever, un dels principals referents mundials en distribució, amb marques com Frigo, Axe o Hellman's.

Podeu llegir la notícia sencera al diari Ara.

Piulada a Twitter del "caudillet" de Vic: Partits com ICV i CUP que s'anomenen democràtics i que només són incitadors a la violència i a l’odi haurien d'estar il•legalitats.

El text és tal qual ho ha escrit el personatge. El mateix individu del qual es parla aquí: Setmanari de Comunicació Directa.

Ara només faltaria que Duran i Lleida es fotografiï amb "sombrero cordobés".
En fi, ens ho prendrem amb humor!

MALALT D'ODI

2011-10-06T09:25:00.000+02:00

Ahir a la nit, a prop de les 10, dos individus força beguts entren en un comerç de La Rambla amb la intenció de robar unes ampolles de cervesa. El propietari els descobreix i intenta impedir-ho. A la porta de l'establiment és agredit al cap i es defensa, originant-se una baralla que s'acaba amb la intervenció de la policia i la detenció dels dos lladregots. Els serveis sanitaris curen el comerciant ferit.

Aquests fets són presenciats, a menys de dos metres de distància, per un conegut racista local, a qui anomenarem Georgi, el chusco cherif de Machachusen. Aquest personatge, en comptes de complir amb el seu deure ciutadà d'auxiliar la víctima es dedica a narrar "en directe", a través de twitter, la seva visió. Això és el que va escriure:

Baralla entre sud-americans i marroquins a la rambla de #santboi amb intervenció policial i detencions. Qui té raó? #pxc#santboi

L'individu en qüestió no només és bobo; és un malat d'odi sense escrúpuls, capaç de falsejar la realitat per tal d'encomanar la seva malaltia a quanta més gent millor. Però no li ho permetrem, els racistes no són de casa nostra.

ALS BARRIS, AL COSTAT DE LA GENT

2011-09-28T10:32:00.000+02:00

Ahir vam dedicar una altra jornada a conèixer sobre el territori les diferents realitats d’una societat tan diversa com la santboiana. Si la setmana passada recorrien els carrers de Camps Blancs i ens reunien amb l’Esplai Eixida i Cultura Viva per acabar visitant les instal·lacions de la Policia Municipal, ara hem anat a Marianao.

Vam recórrer L’Olivera identificant els serveis que integra: Escola d’Adults, UNED, Consorci de Normalització Lingüística, Servei de Mediació, Síndic de Greuges, Ludoteca, UBASP... Una visita molt interessant pel nostre Grup.

Després de dinar en un restaurant del barri vam reunir-nos amb el Centre Don Bosco. La Mari Pau ens va explicar els diferents projectes que realitzen amb nens i adolescents i ens va traslladar les enormes dificultats pressupostàries que està provocant la retallada de finançament tant des de les administracions com del sector privat i com s’han vist obligats a tancar algunes de les línies de treball. Li vam deixar constància del nostre compromís de prioritzar, en el debat pressupostari 2012, el suport a les entitats socials i evitar passos enrera en les polítiques d’atenció als col·lectius més febles, especialment la infància.

L’últim contacte del dia va ser amb l’església evangèlica Llibertat on el Rubén, el pastor, ens va explicar l’acció comunitària que hi realitzen: distribució d’aliments, suport a famílies i activitats d’esplai i vam compartir la preocupació pel creixement continu del nombre de persones necessitades d’ajuda.

Una altra jornada, doncs, summament enriquidora.

DE LA INDIGNACIÓ AL COMPROMÍS

2011-09-21T14:22:00.000+02:00

======================================

Aquest és l'article que publicarà el Viure Sant Boi
del proper mes, a l'espai del nostre Grup Municipal.

======================================

En un món en crisi i amb governs practicant la retallada indiscriminada, especialment de les polítiques adreçades als col·lectius més febles, era inevitable que la indignació prengués forma i ocupés les places. I així hem assistit a un estat de crispació permanent que ha alimentat formes diverses de rebel·lió contra un sistema injust, al servei dels poderosos “mercats”, que no són altres que els especuladors financers, els propietaris de bancs i grans empreses i els corruptes. La indignació s’ha expressat en mobilitzacions diverses i, sens dubta, han suposat un revulsiu de conseqüències encara no massa visibles i que aniran materialitzant-se en els temps propers: noves formes de participació, daltabaixos polítics, irrupció de fórmules d’organització trencadores... En definitiva, estem protagonitzant allò que alguns defineixen com un canvi d’època.

I, per això, per fer néixer la nova etapa, hem de transformar la indignació en compromís. Cadascú, cadascuna ha de prendre lliurement el seu camí, aquesta és la clau, però hi ha una via, reclamada amb força des del conjunt d’entitats socials que treballen amb la gent més desfavorida: es necessiten mans, gent voluntària que transformi la seva ràbia, el seu desencís en acció. El voluntariat, especialment en moments d’escassetat de recursos forçada per les polítiques que imposen “els mercats” són la principal eina que, a casa nostra, tenen les organitzacions sense ànim de lucre, des de les associacions de veïns a les entitats educadores, des dels moviments d’esplais als col·lectius de solidaritat, des dels bancs d’aliments a l’acció sanitària. Poseu-hi noms: Cultura Viva, Creu Roja, Fundació Marianao, Càritas... i una llista llarga d’espais socials que poden aprofitar l’energia individual i transformar-la en acció col·lectiva.

Des del Grup Municipal d’Iniciativa treballarem per prioritzar en el pressupost municipal de 2012 el suport a les nostres entitats doncs són la millor salvaguarda de la cohesió social i la convivència.

L'ESCOLA EN CATALÀ

2011-09-12T13:25:00.000+02:00

Aquesta tarda, a les 7, davant de l'Ajuntament, concentració de suport a la immersió lingüística a les nostres escoles: el català garanteix el millor ensenyament i la cohesió necessària per ser un sol poble.

NI UN PAS ENRERE

2011-09-07T11:55:00.002+02:00

Ja comentava a l'entrada anterior que era imprescindible enfrontar-nos als qui volen trencar la convivència a Catalunya fabricant un enfrontament en el terreny de la llengua. També insistia en la necessitat de no deixar-nos amagar sota el "patriotisme" d'alguns l'atac a l'estat del benestar. Doncs, bé, ahir vam presentar dues mocions en coherència amb aquest plantejament. Una sobre la sentència del Tribunal Superior de Catalunya emplaçant al Govern de la Generalitat a reordenar el sistema educatiu. Una altra sobre l'esperpèntica reforma de la Renda Mínima d'Inserció, l'ajuda mínima que permet a les persones amb greus mancances econòmiques i socials poder fer front al dia a dia.

Us deixo el text d'ambdues mocions, que hem consensuat amb el PSC.

------------------00000000000000------------------

Moció de rebuig a l’ultimàtum del TSJC contra la immersió lingüística de les escoles catalanes

Moció de rebuig a l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a reconfigurar, en un període màxim dos mesos, el model educatiu català, tal com va establir la sentència del Tribunal Suprem (TS) de desembre de 2010 contra la immersió lingüística.

Atès que el passat 22 de desembre de 2010 el Tribunal Suprem (TS) va emetre tres sentències en què pretenen obligar la Generalitat de Catalunya a re-introduir el castellà a les escoles "com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en relació al català” en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori.

Atès que el passat 2 de setembre de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre de 2010 del Tribunal Suprem (TS).

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya i atès que el model d’immersió lingüística del sistema educatiu català ha garantit l'èxit acadèmic i social reconegut internacionalment i permetent així la cohesió social de la nostra societat.

Atès que les sentencies del Tribunal Suprem i aquest ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia suposen una càrrega contra la construcció d’una llengua comuna, posen en perill un model educatiu i pedagògic exitòs i ataquen greument la cohesió del poble català.

Atès que la llengua catalana ha de continuar essent l’eix vertebrador de tota l’activitat educativa i així la llengua catalana segueixi sent una eina clau en la inclusió social del nostre país.

Proposta d’acord

Primer: Demanar al Govern de la Generalitat que garanteixi un sistema educatiu on el català sigui llengua vehicular i la immersió lingüística el model d’aprenentatge de les dues llengües.

Segon: Manifestar el nostre suport al sistema d’immersió lingüística de les escoles catalanes.

Tercer: Rebutjar l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga el compliment de les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol que intenten imposar la fi del sistema d’immersió lingüística de les escoles catalanes.

Quart: Reafirmar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català així com l’eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.

Cinquè: Donar suport a les accions de rebuig contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol i el Triubunal Superior de Justícia de Catalunya en defensa del model d’immersió lingüística escolar que sorgeixin de la societat civil.

Sisè: Comunicar aquesta decisió als Parlaments català i espanyol, als Tribunals Suprem i Superior de Justícia de Catalunya, al Departament d’Educació i als diferents Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

------------------00000000000000------------------

MOCIÓ DE LA TAULA DE SERVEIS SOCIALS DEL BAIX LLOBREGAT RELATIVA A LA REFORMA DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

La llei 10/1997, de 3 de juliol de la renda mínima d’inserció, aprovada amb l’acord de totes les forces polítiques i socials del nostre país, regula la RMI com un dret de caràcter universal garantit pel sistema de serveis socials de responsabilitat pública.

Per altra banda, no es pot obviar com a marc legal de referència, la llei 12/2007 de Serveis Socials, aprovada per unanimitat política al Parlament, i que es caracteritza per la descentralització del sistema i pel paper rellevant de les administracions locals. Establint en el seu article 15 que el sistema català de serveis socials és una xarxa de treball en coordinació, col·laboració i diàleg entre tots els actors que intervenen.

També cal tenir en compte que les noves realitats socials i econòmiques han produït una gran diversitat de situacions de risc o bé exclusió social , això fa necessària la revisió del model d’intervenció social i del conjunt dels seus instruments i recursos com la RMI. Ara bé, aquest procés no es pot plantejar de forma unilateral des d’un àmbit institucional, sinó que requereix l’acord i el consens majoritari del conjunt d’administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics del nostre país, si es vol garantir la seva viabilitat i èxit en la finalitat de contrarestar l’exclusió social i la pobresa.

Davant d’aquesta evidència, manifestem el nostre desacord i malestar per l’actuació de deslleialtat institucional i desconsideració social, desenvolupada des del Govern de la Generalitat, que ha decidit implementar el conjunt de mesures de reforma en la RMI, al marge no solament de les administracions locals, sinó també de les entitats del tercer sector, dels agents socials i sense comunicar ni informar adequadament a les persones beneficiaries del PiRMI.

Un cop més, no s’ha valorat el coneixement exhaustiu que tenen els ajuntaments de les realitats socials dels municipis, i especialment el rigor i la professionalitat, que demostren contínuament els i les professionals dels serveis socials bàsics, en l’abordatge de les situacions d’exclusió social en els entorns locals.

Per tant, lamentem que des del Govern de la Generalitat no s’ha confiat en els governs locals, ni el seu paper estratègic, alhora de definir i gestionar les accions de seguiment i revisió de les RMI, provocant així situacions de caos i d’alarma social i obligant als ajuntaments a assumir l’impacte econòmic i social d’aquest procés.

En aquest sentit , des del Consell Comarcal del Baix Llobregat, a partir de la Taula de Serveis Socials, com a plataforma de coordinació política i tècnica intermunicipal, es planteja un conjunt de propostes i actuacions per desenvolupar conjuntament amb el Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de garantir un procés de reforma adequat a les necessitats reals de les persones en situació d’exclusió dels nostres municipis.

ACORDS:

Manifestar el suport al procés de reforma de la RMI, sempre que es plantegi des del la construcció col·lectiva, l’acord i el consens amb el conjunt d’administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics implicats en la lluita contra l’exclusió social al nostre país.
Rebutjar la instrumentalització, d’aquest procés de reforma ,per a la implementació de retallades tant, en la consideració de la RMI com a dret subjectiu, com en la dotació dels recursos adients per garantir la seva aplicació universal, alhora de donar resposta a les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes en risc o bé en situació d’exclusió social.
Reivindicar, amb contundència i claredat, la necessària coordinació i l’establiment de canals de informació i comunicació permanent entre el Govern de la Generalitat i les administracions locals, com a única alternativa per garantir un aplicatiu de la reforma de la RMI eficaç i eficient, i evitar la generació de situacions de caos i alarma social.
Establir acords amb el Govern de la Generalitat, que defineixen mesures compensatòries als recursos destinats des dels ajuntaments alhora de donar resposta a les situacions d’emergència social, produïdes als municipis, com a conseqüència de les irregularitats i deficiències dels últims canvis de model de cobrament i control dels PIRMIS.
Manifestar la nostra preocupació davant la incertesa provocada per l’aplicació del Decret de reforma de la renda mínima d’inserció, que no dona alternatives de futur a les situacions generades.
Demanar als Departaments d’Empresa i Ocupació i al de Benestar Social i Família, la presentació i desenvolupament immediat de projectes i accions de reinserció sociolaboral alternatives, adreçades al conjunt de persones que quedaran excloses en el seu accés a la RMI per l’aplicació del nou decret, tenint en compte que els ajuntaments no poden assumir les noves demandes socials provocades per aquest fet.
Reivindicar la immediata resolució dels expedients suspesos en el marc de la reforma, així com de les noves sol.licituds tramitades en els últims mesos.
Participar activament, des dels municipis, en el procés de definició i elaboració d’un marc de referència integral, que articuli el conjunt d’actuacions adreçades a abordar l’exclusió i potenciar la inclusió social al nostre país, que es concretaria en un Pacte Nacional per a la Inclusió.
Reivindicar el rol de la Taula Comarcal de Serveis Socials com a plataforma de referència territorial i per tant de relació i interlocució estable amb la Generalitat, pel que fa al conjunt d’àmbits de serveis socials, i per tant, també de la RMI, tant a nivell polític com tècnic.
Afegir en el conjunt d’accions a desenvolupar per la comissió tècnica de la Taula Comarcal de Serveis Socials, la funció d’avaluació i seguiment del procés d’implementació del decret de reforma de la RMI.

------------------00000000000000------------------

LA SENTÈNCIA

2011-09-05T13:49:00.003+02:00

Jo també estic indignat amb les pretensions d’uns quants de malmetre la convivència a Catalunya a costa de la llengua. La realitat, tan tossuda ella, ens demostra dia a dia que els nostres infants aprenen utilitzant el català com a llengua vehicular a l’escola i que, fins i tot, obtenen millors resultats en domini del castellà que en altres autonomies. I l’evidència que, a Catalunya, no hi ha comunitats lingüístiques diferenciades, que som un únic poble que s’expressa, sense impediments, en la llengua que vol. I així ho han reconegut instàncies internacionals com la Unió Europea.

No hi ha, doncs, conflicte lingüístic a Catalunya. La immersió a l’escola és un instrument eficient per a l’aprenentatge i valuós per a la cohesió social. No deixarem que aquests cafres ho espatllin.

Però també em rebel·la la utilització d’aquestes agressions per amagar la realitat. Les retallades en matèria sanitària, l’atac a l’educació pública, la cruesa de les polítiques antisocials del Govern, la laminació, en definitiva, de l’estat del benestar no poden quedar enfosquides per les convocatòries “patriòtiques” o les crides a la desobediència cívica.

Així doncs, ni un pas enrere en la defensa del nostre model educatiu i la convivència. I ni un pas enrere en la defensa del nostre model social i la protecció dels col·lectius més febles.

DEURES PEL NOU CURS POLÍTIC

2011-09-01T13:01:00.001+02:00

És difícil recuperar el pols de l'actualitat quan les notícies, les males notícies, s'acumulen com mai. He preferit, doncs, redactar una llista amb alguns deures que caldrà tenir molt presents al llarg dels propers mesos...

Enfrontar l’onada de xenofòbia i racisme que la crisi econòmica ens porta a les nostres ciutats i pobles i garantir-hi la convivència.
Lluitar contra la “deconstrucció” de l’estat del benestar per part dels fantasmagòrics mercats i els seus identificables intermediaris polítics.
Treballar pel manteniment de la cohesió social en un moment històric en que les polítiques de dreta empenyen grans sectors socials cap a la pobresa.
Combatre les retallades del govern cap els ajuntaments, especialment en serveis socials i educació.
Exigir que cap reforma de la Constitució es pugui fer al marge de la sobirania ciutadana.
(Llista oberta)

CONTRA L'ODI, LA INTOLERÀNCIA I EL RACISME

2011-07-27T13:41:00.002+02:00

Aquesta és la moció que el nostre Grup acaba de presentar per ser debatuda en el proper Ple Municipal.

Moció del Grup Municipal d’ICV-EUiA-E de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, de condemna als atemptats terroristes perpetrats a Noruega i denúncia del fanatisme i la intolerància

Atès que el passat divendres 22 de juliol va ocórrer una tragèdia d’immenses proporcions a Noruega. Es va cometre un doble atemptat contra la seu del govern noruec i diversos ministeris adjacents i contra el campament d’Estiu de la AUF (Joventut Laborista Noruega) a l’illa d’Utoya.

Atès que aquest darrer crim va comportar la mort d’una setantena d’adolescents i joves convertint els fets en una autèntica tragèdia nacional i un dels majors atacs a la democràcia perpetrats a Europa des de la II Guerra Mundial.

Atès que aquests fets venen acompanyats d’un preocupant ressorgiment polític, social i electoral de l’extrema dreta i de la intolerància, l’odi i el fanatisme que han servit de pretext per realitzar aquests horribles crims.

El Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat pren els següents acords:

Primer: Expressem la nostra més enèrgica condemna als atemptats terroristes perpetrats a Noruega i mostrem les nostres profundes condolences a les víctimes i les seves famílies. També volem mostrar el nostre íntim respecte i solidaritat al poble de Noruega.

Segon: Reivindiquem la fermesa democràtica com a forma de combat contra la intolerància i la violència.

Tercer: Reafirmem la convivència i el respecte com un dels valors suprems del model social europeu.

Quart: Denunciem i combatrem el fanatisme, la intolerància, el racisme i el rebuig al diferent, així com els ideals provinents de la retòrica de la por i l’odi que abonen el terreny a actes violents con els succeïts a Noruega.

QUAN ALGUNS ALIMENTEN L'ODI FAN CRÉIXER LA BARBÀRIE

2011-07-23T16:44:00.002+02:00

Resulta impossible tractar d'entendre, però ens hem de conjurar per desterrar de les nostres societats aquelles idees que alimenten l'odi i l'exclusió.

CARTA OBERTA A LA CUP

2011-06-13T15:58:00.000+02:00

La captura de pantalla que precedeix aquesta carta és la intervenció del vostre cap de llista a les passades eleccions municipals a Sant Boi en una xarxa social amb motiu de la concentració de protesta, dissabte passat, durant la constitució del nou consistori municipal.

El motiu d’adreçar-me a vosaltres, companyes i companys de la Candidatura d’Unitat Popular, és preguntar-vos si

...esteu d’acord amb què, a la concentració de dissabte a Can Massallera, al vostre cap de llista i d'altres manifestants els “va faltar encert alhora d’insultar”?

...considereu acceptable que el vostre cap de llista, dissabte, durant la constitució de l’Ajuntament sorgit de les urnes, insultés persones que exercien un dret democràtic?

...compartiu el seu “criteri” de què insultar un càrrec públic, “perquè son càrrecs públics”, és un dret que “no me’l treurà ningú”?

...assumiu que, si el vostre cap de llista hagués sortit elegit, qualsevol hauria tingut dret d’insultar-lo?

...creieu que “és important assegurar-te que la gent a la que insultas s’ho mereixi”?

A l’espera de la vostra resposta, rebeu una salutació cordial.

CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT

2011-06-11T15:24:00.002+02:00

Malgrat els intents d'alguns de boicotejar la constitució de l'Ajuntament sorgit de les urnes el 22 de maig passat, l'acte s'ha celebrat carregat d'emotivitat i seguint un guió més que previsible. El Jaume Bosch, candidat socialista, amb els catorze vots de PSC i d'ICV-EUiA, ha assolit la majoria absoluta i ha estat proclamat alcalde.

Us deixo la meva intervenció explicant les raons del nostre suport.

Bon dia, amigues i amics. Felicitats, Jaume! Enhorabona, santboianes i santboians!

El nostre suport, el suport d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa a la teva elecció és una aposta de futur i un compromís amb el present de Sant Boi.

Amb el nostre vot garantim un govern que treballarà pel benestar de tothom amb voluntat inclusiva, impedint que ningú quedi fóra per raons econòmiques, d’origen o de gènere.

Garantim un govern que escoltarà la veu indignada que recorre les nostres places i carrers i avançarà cap a una democràcia cada dia més real i participada.

Amb el nostre vot d’avui garantim un govern que s‘enfrontarà amb contundència al racisme i la xenofòbia que amenacen la nostra convivència en pau.

Garantim, en definitiva, un govern que, partint de la realitat que hem anat construint junts, ens permetrà, a totes i a tots, com un sol poble, que anem més lluny, per l’esquerra.

I no vull acabar, precisament avui, sense tenir un emotiu record i retre un profund homenatge a totes les dones i homes que, arriscant-t'ho tot, en molts casos deixant-se la vida, van fer possible tenir democràcia; imperfecta, sí, però, gràcies a aquella lluita, ara i aquí la voluntat popular pot prendre el vot i la paraula.

Estimat Jaume, benvolgut alcalde, molta sort i bon govern!

PACTE D'ESQUERRES A L'AJUNTAMENT

2011-06-10T09:58:00.002+02:00

Ahir l'Assemblea d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa va debatre la proposta de pacte, l'objectiu del qual és garantir un govern plural d'esquerra i fer possible un programa que respongui a les necessitats de la gent de Sant Boi i ens permeti fer front a les dificultats econòmiques i socials amb polítiques inclusives.

El suport a l'acord va ser unànim doncs es va valorar que el contingut integra el compromís electoral d'Iniciativa i ens ofereix els instruments necessaris per fer realitat que "anem més lluny", per l'esquerra.

Aquest és el document que, en unes hores, signarem conjuntament les organitzacions polítiques i els caps de llista d'ambdues candidatures.

Acord polític del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya, Verds i Esquerra Unida i Alternativa ( ICV – EUiA)

Les formacions polítiques del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV–EUiA), després dels resultats de les últimes eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011, acorden la seva voluntat de continuar treballant conjuntament en un govern de progrés per a Sant Boi que desenvolupi els projectes que la ciutat necessita per consolidar la seva cohesió i la convivència, millorar el benestar dels ciutadans i les ciutadanes, continuar la modernització i impulsar la projecció de Sant Boi.

Aquest acord s’expressa des de la voluntat política de continuar impulsant projectes estratègics de la ciutat a partir d’un model de relació i diàleg amb la ciutadania com a eix vertebrador del govern de la ciutat.

En aquest sentit, l’Equip de Govern serà el resultat d’un acord que integri ambdues sensibilitats polítiques que simbolitzen la disposició a treballar per la ciutat des d’un govern de coalició progressista d'acord als principis de responsabilitat, mútua confiança, lleialtat i cooperació.

Aquest nou govern tindrà com prioritats fonamentals:

Promoure el desenvolupament econòmic i la generació d’ocupació, per a donar resposta a les conseqüències socials, generades per l’actual situació de greu crisi econòmica. Aprofitant les oportunitats que pot suposar l’aposta per una nou model productiu basat en l’economia verda, sostenible, d’alt valor afegit, etc.
Garantir la cohesió i la convivència a la nostra ciutat, sempre des de la construcció de comunitat diversa i plural.
Fer una aposta decidida per l’educació i coneixement com a motors de transformació social.
Continuar amb la vertebració de la ciutat dotant-la dels equipaments i infrastructures encara necessàries, així com continuar treballant per a la millora del transport públic i una mobilitat sostenible, saludable i segura.
Mantenir l’impuls dels eixos estratègics de ciutat: salut mental, patrimoni cultural i entorn natural.

El Pla de Govern del 2011–2015, que s’elaborarà conjuntament durant els propers mesos, definirà les actuacions i objectius que l’Ajuntament executarà durant el present mandat.

Així mateix PSC i ICV acordem que les responsabilitats que assumirà en aquest govern el grup d’ICV-EUiA, i el PSC seran les següents:

El grup d’ICV tindrà la responsabilitat en l’àmbit d’Educació i Civisme, Normalització Lingüística, Universitats, Escola de Música, Entorn Natural i Ciutat Sostenible, Salut Pública, Habitatge amb la conselleria delegada de CLAUS, i un membre al comitè executiu del consell d’administració de CORESSA, Cooperació, Solidaritat i Pau i la presidència del Consell de Districte Oest (actual barri Marianao). Per desenvolupar la seva acció ho farà amb dos tinences d’alcaldia (segona i sisena), una regidoria amb dedicació i una quarta amb delegació.

El grup del PSC tindrà la responsabilitat en la resta d’àmbits competencials i per desenvolupar la seva acció ho farà amb quatre tinences d’alcaldia (primera, tercera, quarta i cinquena) i tres regidories amb dedicació i per últim dos regidories amb delegacions.

Per fer operatiu l’organigrama tècnic a partir d’aquesta proposta de cartipàs polític, es comptarà amb assessorament extern.

15M CONTRA 11J?

2011-06-07T08:48:00.007+02:00

Alguns integrants de les acampades estan planejant boicotejar la constitució dels ajuntaments dissabte, 11 de juny. Ni els pitjors enemics del moviment 15M haurien desitjat una acció així. I és que intentar impedir l’exercici de la democràcia és la manera més ràpida de perdre la simpatia que la majoria de la població professa al col·lectiu que protesta a les places exigint democràcia real ja.

És evident que aquest col·lectiu és una barreja de gent de moltes opinions, des del sectors més anti-sistema fins a grups organitzats en partits polítics d’esquerra, passant per una gran quantitat de persones, joves i no tan joves, que es mantenen al marge de les pugnes partidàries. Intentar dirigir aquest moviment contra els ajuntaments i, especialment, contra els milers de ciutadans i ciutadanes que el passat 22 de maig van votar a les eleccions municipals és un “suïcidi” monumental. Dividirà el propi moviment i l’enfrontarà amb la majoria de la població. No té sentit lluitar per més democràcia negant el seu exercici.

Confio en què el sentit comú imperarà i la festa de la democràcia local transcorrerà en un ambient seré i d’afirmació comunitària. I que els valors compartits pels qui han triat la lluita a les places i els qui volem traslladar-la a les institucions ens permetrà construir junts una societat més justa, més transparent i més democràtica.

ENCARANT EL FUTUR

2011-05-31T10:20:00.001+02:00

Després d’un dies de silenci recuperador, al menys aquesta era la intenció, toca recuperar la connexió per continuar compartint les reflexions i el dia a dia. Moltes coses han passat i resulta difícil decidir-me, així que faré algunes pinzellades, a manera d’escalfament previ.

Les acampades han tingut un ressò mediàtic que, amb la prepotència del conseller Puig, s’ha multiplicat i ha recorregut el món sencer. Hem estat testimonis de com una policia democràtica ens recordava temps pretèrits agredint persones indefenses amb excuses absurdes sobre neteja i eliminació d’objectes perillosos. Aquest personatge ja havia declarat les seves intencions des del primer dia i era evident que, a les primeres de canvi, faria una demostració de força i passejaria el bat de bèisbol amb que l’han caricaturitzat a la tele. Esgarrifa comprovar en quines mans ha posat el senyor Mas la seguretat ciutadana. Molts ànims al moviment de les places!

La ressaca electoral, una mica apaivagada, continua evolucionant. Més lentament del que seria de desitjar, doncs alguns no sembla que hagin assumit que els temps estan canviant. I és que, en paral·lel a la mobilització indignada que reclama canvis profunds en el sistema polític, la dreta més fatxa continua ocupant espai a les institucions. I cal reaccionar. D’una banda sanejant les estructures de poder, injectant transparència i garanties contra la colonització partidària. De l’altra, afavorint consensos democràtics que aïllin els profetes del racisme i la xenofòbia.

A Sant Boi estem treballant per avançar en aquesta línia. Hem proposat als socialistes un pacte de govern que potenciï la formació aprofitant el Palau de Marianao, que incorpori els sindicats i la ciutadania a la direcció de CORESSA, que estableixi mecanismes de cogestió en els equipaments municipals, que exigeixi una solució definitiva al transport públic i que abordi l’impuls de l’economia verda com a estratègia de ciutat per fer front a l’atur. Sense oblidar la imperiosa necessitat d’articular polítiques per impedir la instal·lació definitiva del racisme a la nostra ciutat.

Sembla que no serà massa complicat arribar a un acord. On serà més difícil és en la necessitat de redistribució de les responsabilitats de govern respectant la voluntat ciutadana que ha fet baixar uns i pujar uns altres. I fer-ho, a més, reduint significativament l’estructura política i eliminant càrrecs no imprescindibles. Tenim fins el dia 11 de juny, dia de constitució dels nous ajuntaments, per tancar un pacte. La nostra voluntat és aconseguir-ho.

AVUI COMPARTIM ALEGRIA...

2011-05-23T09:54:00.002+02:00

Demà començaré a preocupar-me per l’entrada en tromba del discurs racista i xenòfob al nostre Ajuntament... Demà!

Demà tocarà fer l’anàlisi del que ha passat definir línies de treball de cara a la negociació d’un pacte de mandat... Demà!

Però avui m’ho reservo per compartir la felicitat d’haver-nos convertit en garantia d’un govern progressista a Sant Boi. I la vull compartir amb totes les persones que ens heu donat la confiança i amb el magnífic equip que ha fet la millor campanya que recordo. Iniciativa ha augmentat un regidor. Serem quatre (l’Alba, el Josep, el Miguel Ángel i jo) fent realitat el nostre lema: Anem més lluny!

Sé que no serà fàcil i que, fins i tot, serà extremadament complicat donat el mapa polític que ens ha quedat i l’increment de la dreta, però estic absolutament convençut que no us defraudarem perquè farem les coses amb vosaltres, de manera oberta i transparent i amb aquesta immensa alegria que hem anat construint dia a dia.

Una profunda abraçada a tots i a totes.

LA CAMPANYA S'ACABA

2011-05-20T10:55:00.004+02:00

Hem format una candidatura des de la voluntat absoluta de la majoria, obrint-la a persones no afiliades a la nostra organització.

Hem barrejat experiència i joventut per constituir un equip plenament capaç de donar solucions progressistes als problemes dels i de les santboianes.

Hem publicat el patrimoni personal de les sis primeres persones de la candidatura en un exercici de transparència i de "mans netes".

Hem redactat un programa que és fruit de moltes reunions amb entitats i persones per tal de recollir, el més ampliament possible, totes les demandes per als propers anys.

Hem posat a l’abast de tothom el nostre Programa Municipal 2011-2015 per a què es conegui i serveixi de garantia del nostre compromís amb la gent de Sant Boi.

Hem explicat les nostres propostes, amb detall, en entrevistes, converses, debats presencials i a la xarxa.

Hem desenvolupat una campanya de proximitat, als mercats, a les places, a les portes de les escoles, a la pujada a Sant Ramon, al passeig del riu, a tot arreu on podíem mirar els ulls de les persones.

Hem mobilitzat totes les nostres energies per difondre la voluntat d’anar més lluny, per l’esquerra, en la construcció d’un Sant Boi que protegeix la convivència, defensa la cohesió social i impulsa l’educació i la formació.

Hem treballat de valent per aconseguir la teva confiança en el nostre programa i la nostra candidatura.

I avui, malgrat el cansament físic, la nostra esperança i la nostra fe en un Sant Boi més preocupat per les persones són més fortes que mai.

Diumenge vota un programa per avançar, vota un equip capaç, vota Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa.

Gràcies anticipades pel vostre suport.

EL PROGRAMA ELECTORAL: ANEM MÉS LLUNY

2011-05-19T09:01:00.002+02:00

Tot i que he anat presentant la major part del nostre programa al llarg de la campanya, us deixo l'enllaç al document sencer.

DEFENSAR LA COHESIÓ SOCIAL

2011-05-18T10:34:00.002+02:00

Ciutat sense pobresa ni exclusions

Incorporar al Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social la perspectiva de gènere, que garanteixi la lluita contra l’exclusió social femenina i la feminització de la pobresa de manera transversal.
Implementar nous Plans Comunitaris de Barri.
Incorporar elements de tarifació social als diferents serveis que presta l’Ajuntament.
Revitalitzar els treballs de la Xarxa Local d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en ordre a consensuar protocols sobre abandonament, maltractes, abusos, assajament escolar i absentisme.
Incrementar les polítiques de suport econòmic pels sectors amb més dificultats.
Incrementar l’oferta de places de Centre Obert, diversificant-la territorialment i cercant aliances amb entitats del tercer sector.
Desenvolupar un programa global d’atenció i suport específic per a joves extutelats.

Corresponsabilitat

Garantir el bon desenvolupament del pla estratègic dels Usos del Temps per tal de dissenyar un model de ciutat que tingui en compte les necessitats dels temps de les persones, i així, millorar la qualitat de la vida.
Impulsar una campanya de llarga durada que promogui entre homes i dones noves actituds i plantejaments pel que fa al repartiment del treball domèstic i als rols tradicionals masculins/femenins en la vida quotidiana.
Desenvolupar recursos i serveis per a les persones que cuiden altres persones dependents, per prevenir riscos de la salut derivats de les tasques de cura.

CONTRA DEMAGÒGIA, INFORMACIÓ

2011-05-16T14:03:00.006+02:00

Malgrat les burdes mentides de la dreta casposa, la realitat s'imposa. Quan algú us parli de Sant Boi com un ajuntament endeutat ensenyeu-li la gràfica que publica el diari Expansión (més informació).

CULTURA I LLENGUA. SEGUIM AMB EL PROGRAMA

2011-05-16T10:01:00.000+02:00

Cultura per a una ciutat creativa

Cercar vies de finançament per fer de l’Ateneu Santboià un centre cultural de referència, incorporant mecanismes d’autogestió.
Desplegar el Pla de Biblioteques i Lectura Pública amb la construcció de la Biblioteca de Marianao, l’ampliació de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany i la implementació de fórmules per obrir les biblioteques escolars fóra de l’horari lectiu.
Orientar l’acció cultural a la promoció de la creativitat popular i a la participació ciutadana.
Impulsar l’àrea museística de Sant Boi.
Promoure l’activitat teatral i potenciar grups i entitats locals amb una programació estable.
Potenciar la utilització dels espais municipals per tal de que grups de diverses disciplines artístiques tinguin un espai de visualització del seu treball.
Promoure l’activitat de les entitats i dels grups locals dins i fora de la ciutat.
Obrir els corresponents equipaments municipals a la nit per permetre al jovent gaudir d’alternatives d’oci diferents, acompanyades d’una bona difusió.
Promoure la col·laboració entre les entitats locals.
Elaborar un catàleg d’entitats i treballar la seva difusió.

Català, dret i deure de ciutadania

Promoure un ensenyament efectiu i de qualitat del català en la formació continuada i en la formació ocupacional.
Promoure des del centre de normalització lingüística i des del mateix Ajuntament, la penetració en aquelles bosses d'exclusió lingüística que van acompanyades d'altres tipus d'exclusió social.
Dur a terme polítiques de suport a l'ensenyament del català a pares i mares, a l'ús del català en les AMPA i en les activitats extraescolars.
Reforçar el paper del voluntariat lingüístic en el procés de buscar entorns on els no catalanoparlants puguin usar la llengua catalana.
Revisar el sistema de finançament actual del Consorci de Normalització Lingüística, reclamant una major aportació de la Generalitat en funció dels nous programes d’acolliment.

SOBRE MOBILITAT I TRANSPORT PÚBLIC

2011-05-11T10:55:00.001+02:00

Aquest és un àmbit en el que, tot i les millores notables dels últims anys, continuem tenim dèficits importants com a ciutat. Ens tocarà, sobre tot, reivindicar allò que ens mereixem i no tenim encara...

Defensar l’arribada a Sant Boi de la línia de Rodalies R3 de Cornellà-Castelldefels.
Reivindicar la prolongació de la xarxa de Metro i Trambaix fins a Sant Boi.
Reclamar l’execució del projecte Bus-Baix.
Impulsar la racionalització del transport públic intern, interurbà i d’accés als polígons Industrials i a Cornellà Centre.
Reclamar l’ampliació d’horaris de la L8 dels FGC a les nits dels caps de setmana i un increment de la freqüència de pas i de l’oferta del Bus Nit.
Desenvolupar el Pla Local de Mobilitat i promoure sistemes d’indicadors de sostenibilitat local.
Fer campanyes de conscienciació de la mobilitat a peu i amb bicicleta.
Desenvolupar el Pla de la Bicicleta i establir carrils-bici segregats i “itineraris recomanats”.
Desenvolupar el Pla d’Aparcaments i la construcció dels aparcaments del nou centre cívic de Casablanca i de la Plaça de la Generalitat.
Reclamar la finalització de la connexió de C-32 amb la Ronda del Litoral i l’eliminació de la rotonda de la Parellada.
Reclamar el desdoblament de la carretera BV-2002 a Sant Vicenç dels Horts i la finalització de la Rotonda del carrer Frederic Mompou.
Potenciar l’adquisició de vehicles elèctrics per als serveis municipals.

PROTEGIR LA CONVIVÈNCIA

2011-05-10T10:25:00.000+02:00

Seguretat pública i protecció de la convivència, promoure la mediació i la conciliació

Potenciar la figura de la Policia de Barri.
Enfortir la participació ciutadana a l’àmbit de la seguretat.
Promoure en el nostre àmbit local un sistema de justícia de proximitat que permeti resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
Estimular els procediments de mediació i de conciliació com a vies alternatives per la resolució de conflictes.
Conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de diàleg com a eina de resolució dels conflictes.
Promoure la construcció de xarxes de ciutadania per al foment de la convivència.
Impulsar l’espai públic com un lloc per a la relació i acceptació de la diversitat social i cultural, amb respecte dels drets i deures de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes.
Impulsar i difondre la institució del Síndic de Greuges Municipal.
Implicar a les entitats en el desenvolupament d’un catàleg de mesures alternatives a la sanció econòmica per a les accions incíviques.

SALUT. LES NOSTRES PROPOSTES

2011-05-09T10:28:00.001+02:00

Divendres vaig acompanyar la nostra diputada Laia Ortiz a una trobada amb representant sindicals de l’àmbit de salut a Sant Boi. Vam visitar el Parc Sanitari Sant Joan de Deu per conèixer de primera mà l’abast de les retallades del govern de CIU. La preocupació és generalitzada i les repercussions sobre el servei comencen a generar queixes i malestar.

Després vam anar a visitar l’ambulatori de Ciutat Cooperativa. Costa entendre que encara hi hagi llocs així. Sort de l’equip profesional, absolutament implicat en atendre les persones pal·liant les greus mancances de l’edifici. És urgent que la Conselleria de Salut faci realitat la substitució d’aquestes instal·lacions tercermundistes per un C.A.P. nou que respongui a les necessitats del barri. Serà una prioritat per mi.

Aquestes són els altres objectius que treballarem per assolir:

Un sistema sanitari proper, equitatiu i sostenible

Reclamar la construcció d’un nou Centre d’Atenció Primària al barri de Marianao.
Desenvolupar el Programa de seguretat alimentària i fomentar l’alimentació saludable.
Vetllar per l’aplicació de la llei sobre el tabac a tots els espais de pública concurrència.
Visibilitzar la tasca d’investigació que es realitza a l’àmbit de la Salut Mental al Parc de recerca de Sant Joan de Deu.
Incrementar l’oferta pública de residències assistides i sociosanitaris amb l’objectiu d’ arribar al 4% recomanat per l’Organització Mundial de la Salut.

TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN

2011-05-06T10:07:00.004+02:00

Amb freqüència, amb massa freqüència, la política apareix barrejada amb la corrupció i la manca d’escrúpols. El comportament indecent d’alguns s’expandeix com una taca d’oli sobre totes les persones que ocupen càrrecs per elecció i és terreny abonat per a la rumorologia, el descrèdit injustificat i l’ombra permanent de sospita.

Les dones i els homes d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa reivindiquem la necessitat de la política, de la gent que fa política, però ho fem des de la confiança en la nostra pròpia història de mans netes i des del compromís de transparència i de honradesa.

És per això que hem decidit donar un pas més i fer públic el nostre patrimoni. No pretenem donar lliçons a ningú; ens mou la voluntat de dignificar l’acció política i de treballar per recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions i les persones que les dirigeixen.

Després de la informació més personal podeu llegir les propostes que fem per garantir la qualitat democràtica i el bon govern.

Patrimoni immobiliari

		COMPRA	PREU	HIPOTECA	PENDENT
Pis	Sant Boi	Gener 2001	99.167	99.167	78.454,92

Comptes i dipòsits bancaris

	2007	2011
Comptes a la vista	6.087,14	2.468,28
Estalvis a termini	6.000,00	1.800,00
Emissions	2.016,64	2.000,00
Fons d’inversió		9.966,42
Plans de Pensions	7.074,02	21.722,35
TOTAL	21.177,80	37.957,05

Automòbil

Citroen Xsara

Any 2003

----------------------------------------------------

PROPOSTES: Qualitat democràtica i bon govern

Impulsar una acció integral per a l’austeritat i el bon ús del diner públic.

Impulsar la transparència administrativa de l’Ajuntament amb mesures de control i millora dels processos de gestió.

Millorar els mecanismes d’atorgament de subvencions a les entitats prioritzant la realització de projectes.

Establir mecanismes de dinamització dels Plens Municipals per afavorir la participació ciutadana.

Diversificar la informació al Viure Sant Boi per afavorir la pluralitat, incorporant continguts no institucionals.

Racionalitzar els circuits administratius, retallant els terminis de resposta i el nombre de tràmits a realitzar.

Difondre el sistema de seguiment del Pla d’Acció Municipal.

Fomentar la tramitació administrativa mitjançant la telefonia i Internet.

Desenvolupar programes de formació pel personal treballador per facilitar l’adaptació a les noves necessitats.

Elaborar la Carta de serveis de tots els organismes i regidories.

Impulsar l’aplicació del Codi Ètic.

Millorar la comunicació i visibilitat del servei de l’Oficina Municipal d’Atenció al Públic.

Vetllar per la complerta aplicació de les lleis aprovades en matèria de gènere.

Desenvolupar el Pla d’Igualtat.

Garantir que tots els mitjans de difusió de l’Ajuntament transmeten valors com la defensa de l’equitat i el reconeixement de les aportacions de les dones al poble o ciutat.

GRÀCIES, PAKY. GRÀCIES, ÁLEX

2011-05-05T12:22:00.000+02:00

Abans que, aquesta mitjanit, el vertigen s'instal·li en la meva vida durant els propers quinze dies de campanya municipal, vull descobrir un "secret".

La foto que veureu penjada dels fanals és obra de la Paky López. Li vaig demanar perquè em feia il·lusió que una artista santboiana captés la imatge del cartell electoral. No va dubtar ni un instant i, quan semblava que no podria ser, per les grans exigències tècniques, apareix l'Álex Caballero, el seu fill, un altre artista de la imatge, i no només ens facilita la seva supermàquina sinó que es presta a fer d'ajudant. Imagineu quin luxe!

Per això, quan encara no comença la campanya i per evitar connotacions polítiques, vull fer públic el meu agraïment a la Paky a l'Álex per l'afecte, la professionalitat i l'esforç que hi van posar. Confesso que és una de les poques fotos en les que em reconec plenament.

Aquesta nit, quan iniciem l'enganxada de cartells, el meu primer pensament serà per tu, Paky, i per tu, Álex. Amb afecte i agraïment infinits.

EL DEBAT DEL LLOR: SORPRESA!

2011-05-04T09:11:00.003+02:00

Ja explicava ahir que l’escola Llor havia organitzat, com fa quatre anys, un debat amb caps de llista tenint com a públic l’alumnat de batxillerat. L’equip de moderació estava format per un professor i tres estudiants que van plantejar diverses qüestions per motivar les intervencions. En primer lloc van demanar que explicitéssim quin era el principal repte de Sant Boi en els propers anys. Acte seguit van reclamar quines propostes feia cada candidatura per afrontar el futur i van acabar adreçant a cada candidat una pregunta individualitzada. A mi em va tocar valorar la presència a les eleccions de formacions xenòfobes.

Un acte, en suma, molt interessant doncs no és freqüent tenir la possibilitat de parlar obertament amb un grup tan nombrós de joves i que, a més, demostrin esperit crític i tanta receptivitat. Cal felicitar els organitzadors i, especialment, l’alumnat i encoratjar-los a continuar construint ciutadania amb tant d’entusiasme.

L’alumnat, finalment, expressa la seva valoració votant. I, sorpresa!, aquests són els resultats:

	vots obtinguts	%
Jaume Pujadas (CIU)	24	30’00 (20’70)
Lluís Pérez (IC-Verds)	21	26’25 (19’50)
Jaume Bosch (PSC)	11	13’75 (28’00)
Josep Maria Cervelló (ERC)	9	11’25 (4’80)
Marina Lozano (PP)	3	3’75 ( 6’00)
Isidor Serrano (C’s)	-	-
Vots en blanc	10	12’50 (20’70)
Vots nuls	2	2’5
Total	80	100

Entre parèntesi els resultats de fa quatre anys

Sé que aquesta votació no és extrapolable, però no puc evitar que se m’escapi el somriure.

EDUCACIÓ I FORMACIÓ. QUÈ EN DIEM?

2011-05-03T10:37:00.002+02:00

Al migdia participaré en un debat de candidats organitzat per l'alumnat de batxillerat de l'escola Llor. Ja ho van fer fa quatre anys i no cal dir que em sembla una iniciativa magnífica que construeix ciutadania, que permet el contacte directe, personal, entre caps de llista de les diverses opcions polítiques i un col·lectiu de joves que, tot i que encara no podran participar en les eleccions, es preocupen per tenir una visió àmplia de les solucions que cada candidatura proposa. I, al mateix temps, fer-nos arribar "en directe" dubtes i suggeriments.

Aprofito, doncs, l'ocasió per avançar els compromisos de la nostra coalició sobre els àmbits d'educació i formació.

Educació: equitat, igualtat i qualitat

Impulsar l'actualització del Projecte Educatiu de Ciutat.
Treballar des de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) per l'equitat en la distribució de l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Consolidar la Taula de planificació educativa com a espai de coresponsabilitat entre administracions.
Impulsar el creixement de recursos educatius adreçats a la petita infància i plantejar el traspàs de les dues escoles bressol de la Generalitat a la xarxa municipal.
Aprofundir en la col·laboració entre la xarxa municipal d'escoles bressol i les d'iniciativa privada.
Incorporar els ensenyaments artístics i musicals al marc de Ciutat Educadora.
Recolzar l'èxit escolar de tot l'alumnat intensificant les polítiques d'acompanyament a l'escolaritat des de les etapes inicials.
Desenvolupar L'Olivera com a Centre integral d'Educació Permanent.
Obrir els equipaments necessaris per al desenvolupament correcte del temps d'estudi: biblioteques, aules d'estudi, ciberespais, etc...
Implementar l'oferta educativa de rang universitari dirigida al col·lectiu de persones pre-jubilades i jubilades en el marc del Campus 365.
Ampliar el programa Obrim l'Escola per facilitar l'ús d'equipaments públics, com escoles fora de l'horari habitual per a la realització d'activitats extraescolars, fomentant a la vegada, la practica de patis oberts.
Promoure l'excursionisme i les colònies.
Recolzar les Associacions de Mares Pares d'Alumnes (AMPA) per millorar la seva oferta i gestió d'activitats.
Millorar el coneixement i la incorporació als projectes educatius dels centres dels recursos educatius existents al municipi.
Incrementar l'acció contra la bretxa digital amb l'extensió territorial de cursos de formació en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Realitzar programes de coeducació a les escoles i a altres espais d'educació no formal al municipi.

La formació com a eina per a l'ocupació de qualitat

Impulsar un projecte d'innovació de formació per al treball al Palau de Marianao.
Mantenir els esforços i recursos envers la formació per a l'ocupació, tot treballant per una oferta equilibrada d'FP (inicial i per a l'ocupació).
Incrementar l'aplicació del conveni de diversificació curricular.
Intensificar el Programa de Transició Escola-Treball.
Treballar per la qualitat i la quantitat de PQPIs i afavorir els processos d'acreditació de l'ESO i el pas a cicles formatius.
Establir itineraris personals formatius a mode de cicle vital que permetin millorar les ràtios d'inserció laboral i de qualitat de l'ocupació.
Dur a terme polítiques d'acció positiva per a les dones, en tots els programes de formació ocupacional.

FOMENT DE L'OCUPACIÓ

2011-05-02T11:08:00.004+02:00

És evident que no és l'Ajuntament l'administració que té els recursos per fer front a l'atur. Però sí que pot col·laborar a crear condicions que facilitin la reincoporació al mercat laboral, la lluita contra l'exclusió i la creació de llocs de treball, en un panorama en què la pèssima gestió de la crisi ha fet créixer la xifra d'atur fins la frontera dels cinc milions.
Això és el que proposem al nostre Programa Electoral per avançar cap a un Sant Boi generador d'ocupació i treball.

Crear a CORESSA un consell d'administració mixt amb representació dels sindicats i la ciutadania que fomenti la participació en la presa de decisions de l'empresa pública.
Impulsar un Pacte Local per l’Ocupació amb representació de tots els agents socials.
Impulsar el funcionament del Servei d'Intermediació i Orientació Laboral (SIOL) com agència de col·locació.
Fomentar la creació de cooperatives locals, d’associacions de persones autònomes, de microempreses i de productes ecològics al Parc Agrari.
Potenciar els pactes per l’ocupació amb el teixit empresarial per dotar de llocs de treball estables i de qualitat per persones joves.
Assessorar en la creació d’empreses per a joventut emprenedora.
Elaborar un Pla de desenvolupament de l’economia verda com a motor de creixement econòmic i d’ocupació.
Potenciar la responsabilitat social a les empreses impulsant el Certificat d’empresa socialment responsable.
Impulsar de les clàusules socials com a política d’ocupació en les licitacions públiques per promoure l'ocupació de determinats col·lectius en risc d’exclusió.
Apostar pel comerç urbà de proximitat tot potenciant els eixos comercials.
Establir aliances amb les associacions de comerç local per millorar la qualitat de l'espai públic i la dinamització de la vida social.
Reconèixer públicament dels establiments comercials amb llarga trajectòria.
Apostar per generar nova ocupació amb valors d’equitat de gènere i sostenibilitat ambiental , mitjançant la formació ocupacional i contínua de les dones en els nous sectors econòmics emergents i potenciant la contractació amb accions positives.
Potenciar la formació i regularització de les dones que treballen en àmbits tradicionalment invisibilitzats, com els relacionats amb la cura i les tasques domèstiques.
Promoure la incorporació i permanència de les dones al mercat de treball en condicions d’igualtat i les polítiques de conciliació i nous usos del temps.
Incloure clàusules de gènere en els concursos públics.

EN DEFENSA DELS ANIMALS

2011-04-28T13:36:00.000+02:00

Doneu-li un cop d'ull a la pàgina facebook de la Directora per a Espanya d'AnimaNaturalis, Aïda Gascón. Hem tingut ocasió de treballar plegats en diverses accions, a Sant Boi, encaminades a la defensa dels animals i això l'ha portada a donar suport explícit a la candidatura que encapçalo. A Iniciativa sentim la satisfacció i l'orgull pels objectius assolits i refermem el nostre compromís animalista a través d'una sèrie de propostes que hem incorporat al nostre programa per ANAR MÉS LLUNY.

1. Potenciar el Refugi d’Animals de Companyia i la seva coordinació amb les associacions defensores o protectores i altres municipis.

2. Desenvolupar programes de sensibilització ciutadana i escolar envers la cura i l’atenció dels animals i per evitar-ne la compra irresponsable.

3. Enfortir l'acció inspectora contra el maltractament, abandonament, venda il·legal, control del microxip i els delictes als animals.

4. Desenvolupar el Programa d’adopcions d’animals de companyia i ampliar el nombre de colònies controlades de gats i de coloms, estudiant mesures de control ètic.

5. Desenvolupar programes de conscienciació per la recollida de excrements de gossos.

L'ESPORT AL PROGRAMA ELECTORAL

2011-04-27T10:27:00.003+02:00

Minuto1 és una revista que sortirà al carrer en deu dies. Neix com un projecte de autoocupació impulsat per professionals joves i va destinat a facilitar informació esportiva a l'àmbit de Sant Boi.

Ahir vaig poder parlar amb un dels seus responsables que me'n ha explicat l'origen i els objectius i, a més, m'ha mostrat la maqueta del primer número que, ho de dir, fa una pinta excel·lent.

S'ha de reconèixer la valentia d'aquest equip en uns moments tan complicats per a una aventura periodística i els he desitjat molta sort, al temps que els he expressat la meva complicitat.

Han pensat publicar, en la primera edició de Minuto1, un qüestionari que han passat a totes les candidatures que optarem a l'alcaldia el proper 22 de maig, amb cinc preguntes que he preferit contestar de viva veu, tot i la sorpresa del meu interlocutor doncs la resta de candidats han escrit les respostes "en la intimitat". A mi m'ha semblat més proper i més transparent conversar amb ell i deixar a les seves mans la redacció del text.

M'ha demanat quina valoració feia de l'esport a Sant Boi. Jo crec que estem en un bon moment com a ciutat. Tenim activitat destacada en un bon grapat d'esports, que no només de Gassols vivim.

També volia saber què penso de les instal·lacions municipals. I he remarcat que estem en un nivell d'excel·lència: camps de futbol amb gespa artificial, pavellons polisportius, piscines, circuit ciclista a punt d'iniciar l'activitat, estadi d'atletisme... El problema comença a ser la sostenibilitat econòmica, doncs el pressupost requerit pel manteniment és realment alt.

La tercera qüestió era ja més espinosa, doncs tractava de si l'ajuntament dona suport suficient als i a les nostres esportistes. I la resposta ha estat crítica. Durant anys s'ha primat l'esport majoritari i competitiu, mentre que practicants d'esports minoritaris han quedat bastant desassistits. És evident que els criteris per concedir subvencions necessiten una revisió urgent. No pot ser que hi hagi entitats esportives que depenguin tant del pressupost municipal, doncs això hipoteca el seu futur i, el que és pitjor, les sotmet a la voluntat política. L'esport competitiu ha de començar a plantejar-se l'autonomia financera. L'aportació que reben de l'Ajuntament s'ha de destinar a les escoles esportives i, com a molt, per dotar-se d'equipament necessari, per exemple, desfibriladors o algunes altres eines que suposin millores importants en l'atenció a les persones.

La quarta pregunta apuntava a les propostes que el nostre programa fa en matèria esportiva. En coherència amb l'anterior resposta he posat l'accent en la promoció de l'esport com recurs per a la salut i el contacte amb la natura, com un instrument de cohesió social per sobre de la competició. Això és el que hem recollit en l'apartat

Esport per a tothom

Fomentar conjuntament amb els centres d'ensenyament la participació del jovent a les diferents associacions esportives de la ciutat.
Elaborar un Pla de Gestió Global dels equipaments esportius existents.
Impulsar l'esport base, començant pels jocs escolars a les escoles i instituts, i seguint pels clubs esportius locals.
Fomentar l'esport a la natura.
Estendre la pràctica esportiva entre col·lectius específics poc representats al món de l'esport.
Promoure la pràctica esportiva lliure als equipaments públics.
Estudiar la viabilitat d'una Piscina Municipal de lleure i descoberta.

Ah, la cinquena pregunta era més personal. Preguntava sobre els esports que practico. Senderisme (intento completar la ruta a peu per tota la costa catalana i ja n'he fet quasi la meitat), pujar de tant en tant una muntanya (el bateig va ser, ni més ni menys, amb el Pedraforca) i córrer pels voltants de Sant Boi (Sant Ramon és un espectacle diferent a cada pujada).

VISCA LA REPÚBLICA!

2011-04-14T08:56:00.002+02:00

UN EQUIP PER ANAR MÉS LLUNY

2011-04-08T10:52:00.007+02:00

Experiència, joventut, formació, diversitat... Hem fet un equip magnífic

Podeu conèixer més clicant sobre el nom i visitant el perfil facebook.

Candidatura de la Coalició ICV-EUiA a Sant Boi de Llobregat

1. Luis Pérez Gutiérrez

2. Alba Martínez Vélez (Independent)

3. Josep Puigdengolas Torres

4. Miguel Ángel Merino Sánchez

5. Mª Antonia García Moreno

6. Gerard Saborit González

7. Luis Cabeza Sánchez

8. Carme Alcalde Casalta

9. Rosa Ana García Moreno

10. María José Rodríguez Blázquez

11. Daniel Martínez Redondo

12. Diego Blasco Vázquez

13. Ligia Torres Rodríguez

14. Rubén Moreno Muro

15. Fina Canales Campillo

16. Natàlia Gascón Sans (Independent)

17. Nicolás Sancho Millán

18. Aida Oliver Anglès

19. Rafael Doña Sánchez

20. Xavier Pedrós Cortasa

21. Carmen González Arenas

22. Amadeu Deu Lozano

23. Eriong Lee Vergés

24. Javier Cid Romero (Independent)

25. Honorio Bernardo Muñoz

Suplent:

1. Ángel Jiménez Cornejo

ANEM MÉS LLUNY

2011-04-04T23:34:00.000+02:00

LA MINISTRA ENS VISITA

2011-03-27T20:15:00.004+02:00

Avui ens ha visitat la ministra de Defensa, Carme Chacón. El motiu era la renovació del protocol d’intencions, signat a finals de 2007, sobre el trasllat de la caserna a la zona industrial i l’alliberament del espai actualment ocupat per l’exèrcit per construir-hi habitatge, equipaments i zones verdes.

El text actual millora alguns aspectes del redactat anterior i allarga el termini de vigència i, sobre tot, ratifica la voluntat del govern actual de continuar treballant per tal de fer realitat, algun dia, el vell somni de veure desaparèixer les instal·lacions militars i finalitzar així el disseny de la trama urbana de la ciutat, cosint el territori entre Vinyets i Camps Blancs. Ha estat, sens dubte, un fet positiu.

Però que ningú no s’enganyi. Les deu hectàrees ocupades per la caserna estan avui tan lluny de ser propietat municipal com ahir. El document signat no és més que una declaració d’intencions, amb un redactat calculadament ambigu que no compromet més que a seguir parlant del tema.

A més, hem de tenir present que la situació de crisi actual fa impossible qualsevol avenç en la concreció urbanística en els pròxims anys, doncs la magnitud econòmica de l’operació la converteix, avui per avui, en inviable.

La clau de la presència de la ministra a Sant Boi, un diumenge de Carxofada frustrada per la pluja, té més a veure amb el que pot passar d’aquí a poc més de cinquanta dies que amb el vell somni...

TASCA DE GOVERN: REGIDORIA DE MARIANAO

2011-03-21T11:38:00.001+01:00

La regidoria del barri de Marianao ha estat una altra de les nostres contribucions a les tasques de govern, amb l'objectiu d'incrementar els serveis a les persones i millorar l’urbanisme del barri més gran de Sant Boi. I fer-ho, a més, amb la major implicació possible per part de persones i entitats.

En l’urbanisme, l’esforç s’ha centrat en millorat la mobilitat. No negaré que la implantació de zones blaves va representar un problema important perquè es va viure com una pèrdua d’aparcaments pels veïns i veïnes. Ha calgut paciència, pegadogia i algunes decisions que canviessin aquesta percepció. I hem adequat el solar darrere de l’escola Rafael Casanova, hem passat de línia a bateria l’aparcament a l’Avinguda de Can Carreras i hem fet de sentit únic Rubió i Ors, venint de la Coope aconseguit, com a resultat, una creació de nous aparcaments molt per sobre de les 150 places ocupades per la zona blava. Com que som conscients que el problema continua sent preocupant hem encarregat a CORESSA l’elaboració d’un projecte d’aparcament soterrat a la Plaça de la Generalitat, la qual cosa facilitarà reurbanitzar-la incrementant zona verda i eliminant desnivells.

S’han refet moltes cruïlles i s’ha implantat la zona 30 en la majoria de carrers per millorar la accesibilitat i la seguretat. També s’ha iniciat un projecte pilot de camins escolars segurs al voltant dels carrers Mimoses i Acàcies, tot i que, malauradament, està anant més lent del que seria desitjable per problemes de redisseny dels fluxos de circulació i del transport públic.

Paral·lelament s’han transformat les parades d’autobús per fer-les permanents i molt més accesibles i còmodes.

Hem reurbanitzat el carrer de la Llibertat amb un criteri de prioritzar l’ús a peu, ampliant voreres, incorporant arbres de mida petita i eliminant una banda d’aparcaments. El resultat és una via amb gran sensació d’amplitud i llum i, sens dubte, serà un model d’intervenció futura en altres indrets del barri.

També hem completat el traçat de la Ronda Sant Ramon i s’ha començat a desenvolupar el pla Camí del Llor, la última zona que quedava per urbanitzar.

I no podem oblidar l’obertura del vial que comunica el carrer Picasso amb el nou Hospital, facilitant així que des del barri de Marianao es pugui accedir a aquest servei passejant.

Ja sé, ja sé que no he parlat d’antenes, però la posició d’Iniciativa és coneguda.

Obvio, per no estendre excessivament, la tasca que realitzem, de manera col·laborativa, amb les entitats del barri, però no puc deixar de fer referència al gran esforç realitzat per ampliar i millorar les instal·lacions de la Fundació Marianao, amb la repercussió directa que ha tingut sobre el augment i la major qualitat dels serveis que presten al barri.

En l’àmbit educatiu hem posat en marxa l’escola bressol La Mercè, amb 94 places. A més hi hem incorporat l’Espai Nadó i l’Espai Familiar per atendre les necessitats de famílies joves que necessiten compartir la seva experiència i resoldre els seus dubtes.

També comptem amb un centre d’infantil i primària de nova construcció, Els Garrofers, i s’han iniciat les obres de substitució de l’Escola Gaudí que ens permetrà disposar aviat d’unes noves instal·lacions amb tots els recursos educatius.

A més, durant aquest curs, s’ha incrementat l’oferta de P3 amb dos nous grups, a Gaudí i Rafael Casanova, que cobreixen amb escreix les necessitats d’escolarització del barri. A secundària, un cop resolt el problema derivat de l’acollida als alumnes de Santa Coloma, el nombre de places disponibles al barri és, per fi, superior a la demanda. S’ha acabat haver de marxar a instituts d’altres zones.

I, pel que fa a l’educació al llarg de la vida, a l’oferta universitària i d’aprenentatge de català que ja teníem a L’Olivera hem sumat la incorporació de l’Escola d’Adults, que ja ha començat el seu rodatge. En total, unes dues mil persones es mouen en aquest equipament. I ja hem tancat l’acord amb la UNED per posar-hi en marxa, a partir del setembre, l’Aula Sènior, destinada a facilitar la formació universitària a persones per sobre del 50 anys.

És evident que hem avançat com a barri, que hem millorat serveis i espais, però encara no és suficient... ANEM MÉS LLUNY

TASCA DE GOVERN: SEGURETAT CIUTADANA

2011-03-16T11:29:00.002+01:00

La seguretat ciutadana, mirada des de l’esquerra, és un conjunt d’accions encaminades a protegir i potenciar la convivència amb una òptica proactiva; és a dir, es tracta de posar en marxa polítiques per sensibilitzar, conscienciejar i educar i, en últim terme, reaccionar davant les conductes delictives o incíviques. Per això, considerem protagonistes no només els cossos policials, sinó també bombers (ja fa un any que tenim Parc de Bombers!), protecció civil, hospital i servei de mediació. Però, sobre tot, confiem en la capacitat de la pròpia comunitat per definir, fer el seguiment i adoptar les decisions necessàries per salvaguardar la convivència.

I és en aquesta línia que un dels objectius del govern municipal era la incorporació a la Junta Local de Seguretat de representants de les entitats ciutadanes. Així ho hem fet, formalment, des de fa uns anys i la conclusió és que l’experiència ha estat un gran encert. Una bona prova d’això la vam tenir ahir, a la reunió de la última Junta Local de Seguretat Participativa d’aquest mandat. Quasi cinquanta persones, en representació de l’Ajuntament, cossos de seguretat, forces polítiques i entitats socials vam conèixer, de primera mà, el balanç d’acció de Policia Nacional, Mossos d’Esquadra i Policia Local. I cadascú va poder situar en el debat aquelles qüestions que va considerar poc concretades o millorables.

De la informació aportada es desprenen conclusions clarament satisfactòries i que avalen que les polítiques desplegades des del govern municipal han tingut l’impacte esperat i, en alguns casos, han anat més enllà. I permeten afirmar, amb tota rotunditat, que els índexs de delinqüència a Sant Boi, un 53,82 x 1000 habitants, estan clarament per sota de la regió policial, un 59,36, i del conjunt de Catalunya, 61,59. A més, comparativament, la situació al 2010 és millor que un any abans, doncs tots els indicadors s’han reduït de l’ordre d’un 3%. Especialment significatiu és el descens en violència de gènere, que és d’un 34% i en robatoris amb força, d’un 11,32%.

Encara es va fer públic un altre indicador espectacular: el nombre d’escolars implicats en accidents de trànsit s’ha reduït en més d’un 57%. Una notícia que ens omple d’orgull i que obeeix a la persistència del programa d’Educació Vial que Policial Local realitza a les escoles i, fonamentalment, a l’acció intensíssima de millora dels entorns escolars, amb obres d’ampliació de voreres, passos elevats, zones 30 i reforç de la senyalització.

En definitiva, coordinació policial, acció educativa, participació ciutadana i urbanisme al servei de les persones són els eixos que ens han permès situar la seguretat en nivells francament positius com ho demostra que la última enquesta de satisfacció ciutadana situés aquest tema per sota d’altres com el transport o l’aparcament.

Només un punt preocupant, perdoneu la ironia. Ahir, el Delegat del Govern, convidat a la reunió, quan mostrava el seu entusiasme pel que havia vist, assegurava que el discurs indroductori de l’alcalde podia ser subscrit sense problemes pel mateix Conseller d’Interior. Sens dubte un regal enverinat, no?

ANEM MÉS LLUNY

2011-03-08T13:34:00.001+01:00

Avui matí d'entrevistes. Ràdio Sant Boi i El Punt volien conèixer les línies mestres del nostre programa. Els hi he explicat el procés per formar la candidatura i he defensat que som els únics que s'han atrevit a posar en mans de l'assemblea d'adherits i adherides la decisió de qui ocupa cada lloc. I que, d'aquesta manera, hem aconseguit crear un equip formidable, que barreja coneixement de la gestió municipal, juventut i lligam amb els moviments socials.

Quant a la campanya, he insistit que no entrarem en debats estèrils i molt menys en enfrontaments amb ningú. Farem valer la nostra experiència a l'oposició i al govern per demanar el suport de la ciutadania a les nostres propostes. Coneixem amplament la realitat i estem en condicions de fer front als reptes que té Sant Boi amb idees clares, possibles i superadores del present.

Sobre el programa he remarcat que no volem inventar res sinó que pretenem posar el focus sobre l'educació, la cohesió, la convivència i la defensa d'un entorn urbà i natural amigable i al servei prioritari de les persones.

En definitiva, volem anar més lluny, però per l'esquerra. Vine amb nosaltres!

AGUJETAS

2011-03-01T22:09:00.003+01:00

Ara que comencen a desaparèixer les seqüeles en forma de “agujetas” (ho sento, però la paraula cruiximents em costa d’utilitzar) vull explicar-vos l’odissea de diumenge. Alguns ja sabeu que se celebrava la Cursa Popular de Sant Boi. El que segurament no sabeu és que jo hi vaig participar.

Va ser un repte personal. Tot i que fa poc que he descobert el plaer de córrer i que mai m’havia atrevit amb una distància de 10 quilòmetres, vaig pensar que podia ser una bona ocasió per posar a prova la capacitat de patiment... I la vaig encertar de ple! Córrer no vaig córrer massa, però el patiment va ser, com us diria?, va!, deixem-ho en “terrible”.

Els primers trams vaig gaudir de l’espectacle. Una “serpiente multicolor”, que diuen els del ciclisme, omplia de gom a gom l’Avinguda Aragó i la Ronda Sant Ramon. Quasi mil cinc-centes persones perseguint somnis diversos. El meu era acabar la prova i, si fós possible, fer-ho sense haver d’aturar-me a recuperar l’alè.

Mica en mica la “serpiente” es va anar allargant. Primer vaig perdre de vista el cap format per corredors i corredores amb ansietat guanyadora, després va desaparèixer el tronc i finalment, a la cua, em vaig anar trobant cada cop més sol. Les cames resistien a dures penes quan vam recórrer l’interior del psiquiàtric; sens dubte el moment més emotiu de la primera part de la cursa.

A la Rambla, després d’una llarga baixadeta semblava que els genolls tornaven a existir, dolorits però detectables. Però va arribar l’infern de L’Alou! Sembla mentida que un carrer que he pujat tantíssimes vegades per anar a la seu d’Iniciativa es convertís, de cop, en una paret vertical. Sort dels crits d’ànim d’un grupet de militants que m’esperaven a la porta per prestar-me una mica d’aire.

Vaig arribar com vaig poder a la plaça de l’església, camí del quilòmetre 7. Déu meu, el que quedava encara! Per sort, el recorregut ara s’havia aplanat miraculosament i vaig anar fent metre a metre passant per Plaça Catalunya, a l’esquerra per Cerdanya i embocant entre la caserna i el rugby. Ai! Començava el gran calvari...

Les cames ja no responien, els genolls colpejaven el terra (ja sé que no, però a mi m’ho semblava, ho juro!) i, a sobre, alguna bona gent, veient la meva trista figura, tractava d'animar-me: ¡Ya queda poco! ¡Vinga, valent, que ja hi arribes! Fins i tot, alguna ànima caritativa m’aconsellava que pugés al cotxe escombra i ho deixés...

Arribant a la Ronda Sant Ramon, per sota de la Plaça de l’Agricultura, vaig tenir la sensació de què començava a veure alguna possibilitat d’assolir l’objectiu... La mínima alegria va durar cinquanta metres, just el temps de descobrir que ara em tocava pujar per Salvador Espriu. I vaig recordar el versos...

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim

que fou terra dels pares,

somni, sentit. Em moro,

perquè no sé com viure.

Va ser aleshores que vaig trobar les forces per arribar al final: m’esperava gent que confia en mi, que sabia, millor que jo, que puc treure forces del fons; companys i companyes que volien celebrar amb mi la derrota del pessimisme, amigues i amics que saben, millor que jo, que no abandonaré mai; gent que volia compartir amb mi el millor premi: gaudir de la sensació de vèncer la por, la incertesa, els dubtes... Desitjava, volia, m’exigia a mi mateix arribar a l’estadi amb un somriure de felicitat per haver assolit l’objectiu i celebrar-ho amb la meva gent. Per això, tot i faltar-me l’aire, malgrat les dificultats per mantenir-me dret, encara que esgotat... vaig traspassar la meta gaudint com un nen amb sabates noves. I encara em dura!

TASCA DE GOVERN: EDUCACIÓ PERMANENT

2011-02-28T14:27:00.001+01:00

Ja no hi ha límits per a l’educació. Ha esdevingut un procés inacabable de manera que, cada dia, s’amplien els col·lectius que accedeixen a programes de formació per raons infinitament diverses, des de la necessitat d’accedir al mercat laboral en les millors condicions, el desig d’augmentar les competències personals i socials, la inevitabilitat del reciclatge professional o, de manera creixent, el plaer de continuar aprenent.

Un dels programes que hem prioritzat és l’Escola Municipal de Pares i Mares que amb oferta pròpia i cursos i seminaris a la carta, a demanda de les AMPAs de les nostres escoles, ofereix formació adreçada a les famílies. Un total de 161 persones, durant 2010, hi ha participat. I estem convençuts que és una oferta que pot créixer significativament.

No vull oblidar l’esforç per reduir la bretxa digital a través de la formació en la utilització de les TIC. És un dels grans objectius de la Ciutat Educadora. Un amplíssim ventall de cursos que responen a les necessitats més diverses i la instal·lació de punts de connexió a la xarxa en casals i altres equipaments han estat fruit d’aquesta preocupació.

Hem impulsat, també, la posada al dia de l’oferta de formació de persones adultes. Tot i que la pretensió inicial era construir un centre a l’antic Milà i Gelabert, la situació econòmica ens va portar a reconsiderar el projecte per tal d’encabir l’Escola d’Adults a L’Olivera. D’aquesta manera no només aconseguim unes instal·lacions magnífiques que facilitarà una millor atenció a l’alumnat i un increment del nombre de places sinó que també avancem en la conversió d’aquest equipament en un gran centre educatiu doncs sumem energies amb el Consorci de Normalització Lingüística, que atén uns quants centenars de persones que volen aprendre català, i el Campus365, on més d’un miler d’alumnes segueixen estudis universitaris i d’idiomes.

I, coherents amb la nostra voluntat de treball en xarxa, hem construït una aliança entre totes les entitats que imparteixen formació de persones adultes concretada en la Taula de l’Educació Permanent, que ens ha permès elaborar una guia de recursos i ha organitzat ja un parell de jornades anuals per donar a conèixer l’extensa gamma de serveis que es presten a Sant Boi.

TASCA DE GOVERN: PETITA INFÀNCIA

2011-02-21T10:41:00.002+01:00

L’atenció a la petita infància va ser una de les prioritats que Iniciativa va incorporar al programa de govern. Es tractava de dotar-nos de recursos que permetessin, especialment a les dones, la conciliació de vida laboral i familiar però sense caure en el concepte “aparcament d’infants”.

Així, aprofitant l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la iniciativa popular per a la creació de 30.000 noves places d’escoles bressol, vam dissenyar un programa per a la construcció d’una xarxa municipal, amb un total de 270 places. Els criteris marcats eren la major distribució geogràfica, qualitat màxima de les instal·lacions i, sobre tot, equips docents amplis i potents per garantir una educació amb nivell d’excel·lència.

La situació sobre el territori ens ha permès comptar amb La Marta, a Ciutat Cooperativa, La Mercè, al barri de Marianao, i La Susa, a la zona deVinyets/Nucli Antic. Es tracta d’edificis dotats de tots els recursos necessaris, no només per a l’activitat com a escola infantil, sinó també per a la incorporació d’altres serveis com l’Espai Familiar, a Marianao, i la seu del Centre de Diagnòstic Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) a Vinyets. Precisament, amb el CDIAP, mantenim un conveni pel qual es garanteix l’atenció a tota la població infantil de Sant Boi.

Els equips professionals que gestionen les escoles bressol estan formats, en cada cas, per un total de catorze persones: una direcció sense funció docent, un conserge, sis mestres d’educació infantil i sis auxiliars.

Quant a la gestió de la xarxa municipal i donada la posició contrària dels socialistes a la municipalització, vam proposar, i així s’ha fet, que fos l’empresa municipal CORESSA qui se’n fes càrrec. D’aquesta manera el control pedagògic ho realitza el Servei de Ciutat Educadora i, a més, part del benefici empresarial es destina a incrementar els sous per sobre del que marca el conveni laboral, amb la qual cosa hem aconseguit atreure les millors professionals.

Paral·lelament hem construït la Xarxa Local 0-3, amb la participació del sector privat, les dues escoles de Generalitat i els serveis infantils, que ha abordat la regularització de l’oferta existent i que ha produït un primer resultat de magnífica factura: una guia de tots els recursos disponibles a la ciutat adreçats als nenes i les nenes d’aquesta franja d’edat que, sens dubte, és una eina de gran ajuda per a les famílies.

Així, doncs, l’acompanyament a l’escolaritat de la petita infància és, i cada dia ho serà més, una de les polítiques prioritàries si volem garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

TASCA DE GOVERN: CIVISME I CONVIVÈNCIA

2011-02-14T14:11:00.002+01:00

Inicio, amb aquest article, una sèrie de reflexions sobre el que ha aportat la nostra coalició, ICV-EUiA, a la tasca de govern a l’Ajuntament. I he triat el civisme i la convivència perquè, sens dubte, malauradament, serà un dels eixos de la propera campanya electoral.

L’amenaçant presència de postulats obertament racistes i xenòfobs, per part del Partit Popular, i la timidesa en la reacció del Partit dels Socialistes ens obliguen a posicionar-nos sense ambigüitats contra els qui volen trencar la convivència o no s’atreveixen a defensar-la amb la rotunditat necessària.

Des del primer moment de la nostra incorporació al govern municipal hem apostat per polítiques de diàleg, negociació i pacte com a eines per fer front al conflicte, a qualsevol conflicte. Per això vam impulsar la creació d’un instrument neutral al que els ciutadans poguessin adreçar-se en demanda d’ajuda quan entenguessin que l’actuació de l’Ajuntament els perjudicava per injusta. Així va néixer l’any 2000 la figura del Síndic de Greuges, el nostre Defensor del Poble local. Només cal fer una ullada a les memòries anyals per conèixer l’abast d’aquesta institució.

El 2003 rebo l’encàrrec de posar en marxa la Regidoria de Civisme. El primer repte va ser l’elaboració d’una Ordenança de Civisme que definís els límits passats els quals la convivència es posava en risc. Va ser un procés llarg amb més de dues mil aportacions a títol individual i la participació de la pràctica totalitat de les entitats ciutadanes. Fruit d’aquesta voluntat de consens l’ordenança va ser aprovada pel Ple Municipal sense cap vot en contra.

El Pla de Civisme va ser la fita immediata. Es tractava d’articular, previ diagnòstic de la situació de partida, una sèrie d’actuacions encaminades a millorar la relació comunitària, aprofundint en la creació d’instruments per afavorir el diàleg i la solució pactada dels conflictes que, el dia a dia d’una ciutat de més de vuitanta mil habitants, ens anava plantejant en l’acció de govern.

El Pla té com a pilars fonamentals els Servei de Mediació Ciutadana, les mesures alternatives a la sanció econòmica i les xarxes ciutadanes pel civisme i la convivència.

No m’estendré en l’anàlisi de cadascú d’aquests elements perquè al web de l’Ajuntament teniu una exposició detallada dels fonaments i de les accions portades a terme, però sí vull posar l’èmfasi en què aquestes polítiques han aportat serenitat a la resolució dels conflictes veïnals i han rebut una valoració altíssima per part del nombrós grup de ciutadans i ciutadanes que n’han fet ús. I, sobre tot, estan alimentant una nova consciència ciutadana de què les tensions en les relacions socials, inevitables en tota comunitat, han de ser una oportunitat per aprendre a conviure amb respecte i en pau. Un exemple d’això és la Xarxa d’Educadors i Alumnes que ens està permetent la construcció de nous àmbits d’acció per afavorir el debat i l’aprenentatge dels valors ètics i democràtics des dels propis centres educatius.

I si voleu saber més sobre el Programa de Mesures Alternatives, us aconsello que doneu una ullada a aquest vídeo. És un resum magnífic de tota la filosofia que impregna l’aportació d’ICV-EUiA a l’acció de govern a l’àmbit del civisme i la convivència.

CANDIDAT A ALCALDE

2011-01-29T10:08:00.006+01:00

Quan vam decidir participar en el govern sabíem que era un repte complicat, però vam creure que, com a homes i dones d’esquerra, la raó de ser d’ICV-EUiA és el compromís amb les persones i la recerca de solucions. I ara, acabant el mandat, ens en sentim satisfets.

Hem contribuït a fer de Sant Boi una ciutat tranquil•la i capdavantera en cohesió social, educació, salut o medi ambient.

També hem hagut de dir no en algun moment: les retallades que provocaren la vaga general, a la qual vam donar suport, les pretensions d’una església sobre terrenys públics o la medalla a l’últim alcalde del franquisme.

Però per sobre de les diferències hem contribuït decisivament a la creació d’una xarxa d’escoles bressol, la implantació d’un nou hospital dotat de tots els recursos necessaris, la recuperació del riu com espai de passeig, la millora de carrers per fer-los més accessibles i segurs...

Valorem positivament, doncs, la feina feta. Però volem anar més lluny: més formació com el millor instrument personal per fer front a la crisi, més mediació per afrontar els conflictes, més atenció als col·lectius febles per a què ningú es quedi enrera, més espai urbà per gaudir de la ciutat amb comoditat...

Per aconseguir-ho necessitem el lideratge d’una força política que miri al futur, sense perdre’s en conflictes interns; un equip disposat al diàleg amb altres administracions, però també preparat per situar-se al capdavant de les reivindicacions en temes tan necessaris com el metro; una força política amb experiència, coherència, idees i un equip fort i preparat per encarar els temps difícils que vindran. Iniciativa té tot el que necessitem. Per això m’il·lusiona tant ser candidat a alcalde.

=======================================================

Cuando decidimos participar en el gobierno sabíamos que era un reto complicado, pero creímos que, como hombres y mujeres de izquierda, la razón de ser de ICV-EUiA es el compromiso con las personas y la búsqueda de soluciones. Y ahora, terminando el mandato, nos sentimos satisfechos.

Hemos contribuido a hacer de Sant Boi una ciudad tranquila y líder en cohesión social, educación, salud o medio ambiente.

También hemos tenido que decir no en algún momento: los recortes que provocaron la huelga general, a la que apoyamos, las pretensiones de una iglesia sobre terrenos públicos o la medalla al último alcalde del franquismo.

Pero por encima de las diferencias hemos contribuido decisivamente a la creación de una red de guarderías, la implantación de un nuevo hospital dotado de todos los recursos necesarios, la recuperación del río como espacio de paseo, la mejora de calles para hacerlas más accesibles y seguras ...

Valoramos positivamente, pues, el trabajo hecho. Pero queremos ir más lejos: más formación como el mejor instrumento personal para hacer frente a la crisis, más mediación para afrontar los conflictos, más atención a los colectivos débiles para que nadie se quede atrás, más espacio urbano para disfrutar de la ciudad con comodidad ...

Para ello necesitamos el liderazgo de una fuerza política que mire al futuro, sin perderse en conflictos internos, un equipo dispuesto al diálogo con otras administraciones, pero también preparado para situarse al frente de las reivindicaciones en temas tan necesarios como el metro, una fuerza política con experiencia, coherencia, ideas y un equipo fuerte y preparado para encarar los tiempos difíciles que vendrán. Iniciativa tiene todo lo que necesitamos. Por eso me ilusiona tanto ser candidato a alcalde.

SOCIOVERGÈNCIA. SEGON ACTE

2010-12-27T19:35:00.002+01:00

He volgut esperar a la confirmació oficial del nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura, amb l'esperança de què fos un globus sonda que es desinflaria finalment. No ha estat així, ai!

El senyor Mascarell, socialista, va ser Regidor de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona, posteriorment va ser Conseller de Cultura amb el primer govern tripartit, de la ma de Pasqual Maragall i, últimament, pretenia ser nominat com a candidat socialista a les properes eleccions municipals per Barcelona. Tot feia pensar que no se'n sortiria, però, oh, sorpresa!, Mas l'ha cridat al seu equip i el socialista Mascarell es torna conseller del govern convergent.

Com que no em crec que s'hagi convertit repentinament a la nova fe, tot fa pensar que pel senyor Mascarell, com per, sospito, moltes figures socialistes, "tanto monta, monta tanto".

I ja tenim el pont instal·lat per creuar d'una banda a l'altra. Confio que no hagi començat la desbandada... En qualsevol cas, el Partit dels Socialistes de Catalunya haurà de fer molta pedagogia per explicar a la seva militància i al seu electorat com pot ser que a un destacat "nom" del partit no li hagi fet nosa passar de possible candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona a la sala de ball de CiU. Es tracta d'una decisió personal o només és la punta de l´iceberg?

PRIMER PACTE SOCIOVERGENT

2010-12-22T20:22:00.001+01:00

Escric en calent per evitar l’efecte “ser políticament correcte”. Acabo de llegir-me l’acord de submissió del Partit dels Socialistes de Catalunya (en endavant PSC) a aquell a qui acusaven de Mas de lo mismo.

Estupor i vergonya aliena. Això he sentit. La claudicació de Montilla abans i durant la campanya electoral i la renúncia a defensar els enormes avenços que Catalunya ha fet amb el govern tripartit es veuen, ara, ratificades per un acord insuls, sense concrecions, ple de banalitats i “bones” intencions que venen a dir, amb una claredat meridiana, que el PSC és presoner del PSOE de Zapatero i de la CiU de Mas i Duran.

Quina altra raó que l’obediència a Madrid hi ha darrera d’aquest pacte. El PSOE necessita el suport convergent per tirar endavant les seves polítiques contra l’Estat del Benestar i ha ordenat al socialisme català que se supediti a les seves necessitats estatals. De fet, la premsa va plena avui de revelacions en aquest sentit a propòsit de la Llei Sinde.

Resulta evident que el PSC no ha entès les raons del seu desastre electoral i continua obstinat a no fer polítiques d’esquerra i es desdibuixa definitivament com a alternativa. Serà, doncs, difícil reconstruir un espai polític que faci front a la dreta i defensi la molta feina feta. Amb aquest panorama, Mas tindrà sens dubte la temptació d’actuar amb mans lliures. Jo m’apunto a sumar per evitar-ho!

ESPLAI EIXIDA: TOT EL NOSTRE SUPORT

2010-12-20T17:06:00.009+01:00

D'aquí una estona es debatrà al Ple Municipal una moció que presentem conjuntament amb el grup socialista en defensa de l'Esplai Eixida. Com que el text és suficientment explícit m'estalvio comentaris. Si desitgeu conèixer més sobre l'excel·lent treball que fa aquesta entitat, us recomano que visiteu la seva web: http://www.eixida.santboi.net

Ja us explicaré més tard com ha anat i què ha fet cada força política.

=======================================================

Aprovació de la moció dels grups municipals d'ICV-EUiA i PSC per mostrar el suport i reconeixement a la tasca que realitza el Centre d'Esplai Eixida,

Atès que des de fa quinze anys el Centre d’Esplai Eixida, associació sense afany de lucre ubicada al barri de Camps Blancs i adscrita a la Fundació catalana de l’Esplai, desenvolupa el programa sòcioeducatiu Jugar i Llegir, on participen més de 80 nens i nenes d’aquest mateix barri de Sant Boi, amb un important impacte familiar i comunitari.

Atès que aquest programa està organitzat i finançat per la Direcció General d’Accions cíviques de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya que l’adjudica a través d’un concurs públic que fins aquest any ha estat guanyat per la Fundació Catalana de l’Esplai, la qual conveniava el desenvolupament del programa a la nostra ciutat amb l’Esplai Eixida.

Atès que a judici d’aquest Ajuntament, l’Esplai Eixida, integrat en l’esmentada Fundació, ha gestionat fins ara aquest programa satisfactòriament, aportant com a valor afegit el seu coneixement profund i l’alt arrelament al territori, amb un total compromís i comptant amb un explícit reconeixement per part de les famílies del barri i de la comunitat.

Atesa la recent decisió d’aquesta Conselleria de canviar el beneficiari de l’adjudicació a favor d’una empresa desvinculada geogràfica i històricament del nostre territori.

Atesa la nostra aposta per afavorir la implicació i el lligam del teixit associatiu local en els projectes socials i educatius per garantir-ne l’èxit i la continuïtat.

Els Grups Municipals d'ICV-EUiA i PSC, proposen al Ple municipal l'adopció dels següents acords,

1.- Expressar el nostre suport i reconeixement a la tasca que realitza el Centre d’Esplai Eixida a Sant Boi i concretament al barri de Camps Blancs, com agent clau en la transformació i millora del barri i com a membre actiu en la seva xarxa comunitària.

2.- Expressar la nostra preocupació pel fet que aquesta decisió pugui repercutir negativament sobre el programa i la necessària implicació de la comunitat.

2.- Demanar a la Conselleria de Governació que obri una via de solució posant com a màxima prioritat l’imprescindible lligam entre el barri i l’entitat prestadora del servei.

3.- Traslladar el present acord a la Conselleria de Governació de la Generalitat i als portaveus dels diferents Grups Parlamentaris.

INFORME PISA

2010-12-09T12:30:00.011+01:00

No sóc massa entusiasta de l'informe PISA, tot i que mica en mica va ajustant els instruments de mesurar per buscar relacionar els resultats acadèmics finals amb les realitats socials de partida. Però és evident que pot resultar un termòmetre eficaç per conèixer les tendències de l'educació i analitzar les profecies apocalíptiques que intenten desprestigiar l'escola pública i, especialment, la immersió lingüística.

Significatiu, en aquest sentit, és el titular de El Mundo, diari de la caverna: Las dos españas se perpetuan. Com que ja no poden negar l'evidència de què a Catalunya el sistema millora, aprofiten per continuar l'estratègia de confrontar territoris. Quina colla!

Doncs bé, segons PISA 2009, Catalunya ha experimentat un avenç notable. Mentre el 2006 ens trobàvem per sota de la mitjana europea, ara ens trobem 6,5 punts per sobre i avancem, en algun apartat, països com Alemanya, França o Regne Unit.

Respecte del conjunt d'Espanya, ens situem 17 punts por sobre i som la tercera Comunitat Autònoma per darrere de Madrid i Castella Lleó.

Un dels resultats més simptomàtics ve representat per l'apartat de comprensió lectora. El nivell ha pujat 21 punts respecte a 2006 i ens situa per davant de Suècia o Alemanya. I si la dada no és més impactant és degut a la diferència entre alumnes nadius i alumnes procedents de la immigració, que obtenen 81 punts menys. Aquesta circumstància explica perquè encara es manté una diferència a favor de l'escola concertada, on l'escolarització d'alumnes nouvinguts és purament testimonial.

Així doncs, el sistema d'immersió lingüística no només no representa un problema, sinó que esdevé l'element clau per explicar els millors resultats de l'alumnat català respecte del conjunt d'Espanya.

Si, a més, re-equilibrem l'escolarització dels alumnes nouvinguts amb una implicació real de l'escola concertada (al cap i a la fi es mantenen amb diners públics) estarem en condicions d'avançar decididament cap a un sistema educatiu més eficient i equitatiu que ens situï, per fi, al grup capdavanter de l'escenari mundial.

Realisme, sí, doncs encara queda molt per fer i el risc de retrocedir és ara extremadament alt, però també optimisme: el nostre sistema educatiu millora i marca una tendència positiva que hem d'alimentar amb més recursos, més valoració social i més participació de la comunitat.

REFLEXIONS EL DIA SEGÜENT

2010-11-29T17:53:00.002+01:00

La dreta ha guanyat i toca acceptar-ho. La majoria ha decidit que vol ser governada per CIU i no podem caure en el parany de censurar els resultats. Així és la democràcia.

Però que ningú es pensi que acceptar la voluntat de la majoria implica renunciar a la defensa dels nostres ideals. Combatrem els intents de fer pagar la crisi als sectors populars i ho farem amb tota la contundència que ens dóna el suport que hem rebut. Un suport modest, però tan legítim com el d’Artur Mas i els seus. Així és la democràcia.

A més, la històrica davallada socialista i l’enfonsament d’ERC ens comprometen a ser la veu més nítida de les esquerres. Organitzativament tenim el futur més calmat de la nostra història i podrem concentrar-nos en allò que és realment important: lluitar per l’estat del benestar, la justícia social i el progrés basat en el desenvolupament ecològic.

A Sant Boi, a més, ens sentim raonablement satisfets. Hem aturat el cop i hem estat capaços de mantenir la fidelitat de la nostra gent. Els números són, pràcticament, els mateixos que fa quatre anys, malgrat el que ens ha caigut a sobre en temes com mossos, incendi d’Horta, polítiques d’aigua, els 80 per hora, quart cinturó... Sense oblidar el desgast per participar en el govern municipal. Tres mil cent vots són una base magnífica per llençar-nos a les eleccions municipals del proper mes de maig.

I és de justícia reconèixer que gràcies a tanta gent que ha treballat de valent en una campanya desigual i, especialment, als catalans i les catalanes que ens han donat la confiança, avui ICV-EUiA pot afrontar la nova situació amb il·lusió i convenciment de què, des del diàleg si és possible, o des de la bel·ligerància i la mobilització democràtiques podem fer front als intents de desmuntar la Catalunya que hem anat construint i tornar a les polítiques de fractura social que tant es ha costat superar.

Ens teniu al vostre costat.

LAÏCITAT, ARA MÉS QUE MAI

2010-11-07T12:13:00.008+01:00

Encara que es molesti el senyor Ratzinguer, la laïcitat és la única manera de garantir el respecte universal a totes les creences i descreences. Les seves declaracions, comparant l'anticlericalisme dels anys trenta amb la demanda creixent d'acabar amb el tracte de favor que l'estat espanyol dispensa a l'església catòlica, són una mostra més de la llunyania del dirigents del Vaticà de la nostra realitat quotidiana i evidencia la incapacitat de la jerarquia per acceptar l'alliberament de la societat del poder de les sotanes.

Una societat democràtica ha de mantenir-se neutral amb la religió fent complir la llei a tothom, absolutament a tothom, sense deixar-se pressionar per la "tradició", la història ni, molt menys, els privilegis heretats d'èpoques fosques.

Ja n'hi ha prou de protecció als pederastes, d'impunitat per cridar a la desobediència a les lleis aprovades per les institucions democràtiques i de la sagnia pressupostària que representa el Concordat.

La Llei és la única norma d'organització social.

I, per avançar en aquest camí, hem volgut contribuir des de Sant Boi a l'impuls d'un gran debat ciutadà i hem presentat una moció que es debatrà en el proper Ple Municipal.

===============================================

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA PER IMPULSAR UN PACTE LOCAL PER A LA LAÏCITAT A SANT BOI DE LLOBREGAT

Atès que aquests darrers anys estem vivint una crisi econòmica d’abast global que genera situacions de desigualtat que poden afavorir una fractura de la convivència, on el racisme i la intolerància religiosa es barregin podent arribar a provocar greus esclats xenòfobs.

Atès que aquestes situacions on poden tenir els efectes més directes és, precisament, als pobles i ciutats.

Atès que l’adopció de mesures destinades a posar solucions a aquestes possibles situacions conflictives ha d’estar en la primera línia de l’agenda política, social i mediàtica del país, plantejant un debat serè i de fons, on Catalunya i els seus municipis estan en condicions d’abordar aquest debat sense cap tipus de complex.

Atès que amb aquest objectiu el Moviment Laic i Progressista ha plantejat als partits polítics de l'arc parlamentari català la necessitat d'encetar un gran debat públic, un debat polític i social que tingui com a objectiu arribar a un gran Pacte Nacional per a la Laïcitat.

Atès que aquest gran acord per la laïcitat ha de ser un pacte de país, un pacte que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació...

Atès que ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat.

Atès que només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica.

Atès que a la proposta del Moviment Laic i Progressista s'hi han adherit més d'un centenar d'entitats socials catalanes, així com més de 800 persones a títol individual.

Atès que són els municipis els que han de gestionar els possibles conflictes socials generats a partir de situacions de crisi com la que estem vivint en l'actualitat.

Atès que és també en els municipis on desenvolupen la seva activitat les entitats impulsores de la proposta d'arribar a un Pacte Nacional per a la Laïcitat.

El Grup Municipal ICV-EUiA, proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

Primer: Manifestar l'acord de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat d'adherir-se a la proposta impulsada pel Moviment Laic i Progressista de demanar als partits polítics catalans que impulsin un debat que permeti arribar a la signatura d'un Pacte Nacional per a la Laïcitat.

Segon: Impulsar un Pacte Local per a la Laïcitat al nostre municipi.

Tercer: Comunicar aquests acords a tots els partits de l'arc parlamentari català, al Moviment Laic i Progressista i a les entitats religioses del municipi.

MARCELINO CAMACHO ENS HA DEIXAT

2010-10-29T13:30:00.001+02:00

Gràcies, Marcelino, pel teu exemple permanent de lluita, capacitat per construir i dignitat. El moviment obrer sempre estarà en deute amb tu.

GOVERN D’ESQUERRES

2010-10-08T08:44:00.002+02:00

( Article publicat al Viure Sant Boi d'octubre de 2010 )

La cita amb les urnes serà el proper 28 de novembre. Tenim a les nostres mans decidir el futur, el nostre futur. I davant del cant de sirenes dels qui voldrien canviar les coses en benefici dels poderosos convé fer memòria d’allò que el govern d’esquerres ha fet per Sant Boi, de com l’aliança de les forces polítiques progessistes ha millorat la vida de santboians i santboianes, quan la nostra ciutat sempre havia estat la gran ignorada per CiU.

N'enumero algunes:

A educació, construcció de l’escola Els Garrofers, que ens permetrà substituir l’escola Gaudí i, posteriorment, ampliar el nombre de places públiques al barri de Marianao.

Millores importants en diverses escoles i instituts que contribuiran a una major qualitat de l’educació.

Cooperació imprescindible en la creació i manteniment de tres Escoles Bressol de titularitat municipal.

Nou edifici dels Serveis Educatius, al costat de l’institut Ítaca.

Pel que fa a la seguretat, desplegament dels Mossos d’Esquadra i construcció de la Comissaria, nous edificis de Jutjats i el tan reivindicat Parc de Bombers. Sens dubte la nostra és ara una ciutat ben protegida.

En salut, la construcció i posada en funcionament del nou Hospital ha permès un salt impressionant en la qualitat de l’atenció sanitària.

Millores en els edificis d’habitatges al barri de Camps Blancs, amb inversions properes als dos millions d’euros, i l’actuació conjunta a Casablanca a través del Pla de Millora Integral han fet possible una transformació radical de la trama urbana i una millora de la convivència.

Queda feina per fer, és evident, però sabem qui ha demostrat voluntat i capacitat per ajudar Sant Boi.

L’ÚLTIMA BARRICADA

2010-09-24T10:34:00.004+02:00

L'ofensiva antisindical de la dreta cavernícola i part de la socialdemocràcia està arribant a extrems inaudits. La brutal campanya contra Toxo, a compte de les seves vacances, o l’espantall de l’Aguirre contra els representants sindicals formen part d’una estratègia evident. Derrotat Zapatero i el PSOE, cada dia més submisos a les directrius dels poders econòmics, i amb una esquerra incapaç de construir una alternativa, l’últim obstacle per acabar amb l’Estat del benestar i acabar de privatitzar els serveis públics són els sindicats de classe. I han desplegat tota l'artilleria.

El 29S, doncs, ens juguem molt més que l’èxit d’una vaga general.

Ens juguem la lluita dels qui ens han precedit i que van arriscar-ho tot, amb freqüència fins i tot la vida, per avançar en la millora de les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores. Anem a la vaga pel passat!

Ens juguem l’insuficient benestar de què gaudim i que tant sacrifici ha costat aconseguir. Estan en perill l’estabilitat laboral, les pensions, el dret a la jubilació, la llibertat sindical i de negociació col·lectiva... Anem a la vaga pel present!

Ens juguem el model de societat que avança en l’equitat i la justícia social. Si no ens enfrontem units contra el poder econòmic i el govern Zapatero les properes generacions seran les primeres a viure en pitjors condicions que les anteriors. Anem a la vaga pel futur!

El 29S defensarem l’última barricada. Si tu et decideixes a lluitar... No passaran!

AIXÍ, NO! VAGA GENERAL 29 S

2010-09-12T11:25:00.002+02:00

APUNTS PER COMENÇAR EL CURS

2010-09-02T13:32:00.003+02:00

El fascisme, sempre present, es fa gran a les terres d’Europa. A l’increment lent dels partits més ultradretans a Àustria, Holanda o Dinamarca, es va afegir després Berlusconi, qui va criminalitzar els immigrants i els va culpar tots els mals. Ara és Sarkozy, a França, qui agita l’odi al gitano. A casa nostra, a petita escala, tenim també exemples il·lustratius d’aquest fantasma que recorre novament el continent...

És un bon moment per recordar el que deia el poeta:

"Primero vinieron a por los comunistas,
y yo no los defendí, porque yo no era comunista.
Después vinieron a por los judíos,
y yo no los defendí, porque yo no era judío.
Entonces vinieron a por los católicos,
y yo no los defendí, porque yo no era católico.
Finalmente vinieron a por mí,
y para entonces, ya no quedaba nadie para defenderme."

------------------------------------------------------------------------------------------

Sacedón, provincia de Guadalajara. Un grapat d’indesitjables intenta linxar tres militants de Igualdad Animal i un equip de periodistes. Justificació: atrevir-se a penjar d’un pont una pancarta reclamant l’abolició de la tauromàquia mentre se celebrava un encierro.

Més enllà de l’acalorat debat sobre la “Fiesta Nacional” aquest fet posa en evidència com s’està instal·lant a la nostra societat un comportament agressiu, violent, contra els qui tenen la gosadia de posar en qüestió tradicions pretesament culturals o exigir el final de pràctiques cruels, inhumanes com els toros, els correbous, els encierros o el llançament d’animals des del campanar.

Per sort, estem davant d’un moviment imparable i creixent que, un cop tothom (quina ironia!) s’ha fet ecologista i defensor, per tant, del medi ambient, ara puja un esglaó i incorpora a aquesta lluita el dret dels animals a no ser maltractats i a no servir de perversa diversió.

¡QUÉ GRANDE ES EL FÚTBOL!

2010-07-12T10:50:00.003+02:00

Em vaig emocionar, sí. El partit, tot i no ser cap meravella, va tenir els ingredients tòpics i el desenllaç agònic va contribuir a crear una atmosfera especial.

A més, que fos l’Iniesta, la humilitat personificada, l’autor del gol inclinava a la simpatia amb aquest equip, aparentment, tan cohesionat i, evidentment, tan bo fent la seva tasca. Em va alegrar que guanyés la selecció espanyola. M’hauria de disculpar per això?

Però hi ha certes pinzellades que han augmentat aquesta alegria.

La celebració de l’Iniesta homenatjant el Dani Jarque va ser un moment molt emocionant, especialment perquè fa menys d’una setmana vam decidir posar el seu nom al camp de la Coope.

La samarreta del Sergio Ramos recordant un altre jugador enyorat, l’Antonio Puerta va incrementar l’emotivitat del moment.

La reivindicació del dret a la intimitat de l’Iker Casillas amb el televisiu petó a la seva companya, la periodista, és una imatge impagable, no m’ho negareu!

La serenitat de l’entrenador Del Bosque malgrat l’èxit esportiu sense precedents va ser una lliçó d’autocontrol.

La reivindicació dels seus orígens populars per part del “guaje” Villa i el Sergio Busquets amb les bufandes dels seus clubs d’inici, el Tuilla i el Badia.

La aparició del Xavi i Puyol amb la senyera al coll, amb petó inclòs, va ser també un missatge subliminal destinat als dinosaures de banda i banda.

Durant deu minuts vaig oblidar que el futbol és l’opi de les masses, vaig ignorar que cada jugador s’embutxacarà una quantitat obscena per la victòria i, fins i tot, vaig aparcar la indignació que dissabte em va portar al Passeig de Gràcia...

Confesso que durant deu minuts vaig gaudir del moment. Prometo fer penitència...

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

2010-06-28T21:28:00.004+02:00

NOU HOSPITAL, MILLOR SANITAT

2010-06-18T10:03:00.003+02:00

La posada en marxa del nou hospital representa un salt qualitatiu immens en l’atenció sanitària a Sant Boi i és la plasmació d’un repte que, com a ciutat, ens vam plantejar fa uns sis anys per substituir el vell comarcal incrementant les places hospitalàries, la qualitat del servei i el nombre d’especialitats. Avui ja és una magnífica realitat. Quasi tres-cents llits, quiròfans més que suficients, urgències que inclouen les psiquiàtriques, modernes sales de part i la tecnologia més avançada per al diagnòstic i el tractament al servei de santboians i santboianes de qualsevol edat, doncs s’hi incorpora, entre d’altres novetats, la pediatria.

Iniciativa per Catalunya Verds se sent molt orgullosa de la seva contribució. Des de la regidoria de Salut, el nostre company Pepe Saavedra va desplegar i estimular un munt d’esforços per tal de fer possible el somni. I d’assolir l’objectiu en un temps rècord, amb l’inestimable protagonisme de Sant Joan de Déu i la voluntat decidida del Govern de la Generalitat.

I ara ja, per fi, Sant Boi té una altra de les seves grans necessitats cobertes i hem superat, amb excel·lent, l’assignatura de la Sanitat. Avui som ja una ciutat més segura i saludable.

NOU HOSPITAL, MILLOR SANITAT

2010-06-18T10:03:00.002+02:00

I ara ja, per fi, Sant Boi té una altra de les seves grans necessitats cobertes i hem superat, amb excel·lent, l’assignatura de la Sanitat. Avui som ja una ciutat més segura i saludable.

ZAPATAZO

2010-05-14T12:31:00.004+02:00

Encara estic sorprès per les decisions del govern PSOE i, especialment, per com s’han encadenat els aconteixements. No hi havia crisi, després sí però no massa, van aparèixer brots verds, no érem Grècia... i, finalment, truca l’emperador Obama i Zapatero compareix al Congrés dels Diputats (i Diputades) per comunicar al país que: es rebaixen els sous dels funcionaris, es congelen les pensions i es retalla l’aplicació de la Llei de la Dependència.

Així, com qui informa que s’ha acabat la festa i que tothom cap a casa.

Un govern socialista (d’esquerres, no?) assumeix els plantejaments dels qui han provocat aquesta crisi terrible i obliguen la gent més dèbil, els col·lectius més fràgils, a pagar les despeses de l’orgia financera i de l’especulació immobiliària que uns quants han protagonitzat amb absoluta impunitat.

I això no ha fet més que començar. Ara volen que les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments facin servir les tisores per tallar seguint el patró.

És evident que la situació econòmica és dramàtica i que, davant d’això, és urgent prendre mesures per recuperar l’alè i encarar el futur. Poca gent discutiria la necessitat de procedir a una reforma fiscal per fer pagar més els qui més tenen, d’una reforma financera per controlar els bancs i les grans corporacions i impedir-los dilapidar els diners de tots. O reformar les estructures polítiques a nivells d’eficiència, reduint el nombre d’alts càrrecs i les despeses sense sentit. Fins i tot es podria anul·lar, per fi, el Concordat amb l’Església Catòlica per tallar els immensos cabdals de finançament amb càrrec als pressupostos de l’Estat. O... Segur que es podrien trobar objectius que ajudessin a reduir el dèficit i sanejar l’economia.

Però no... Zapatero i el PSOE es rendeixen als arguments del gran capital i fan pagar la crisi als sectors populars. Precisament a aquells i aquelles que van contribuir a que arribessin al govern. Quina ironia! I a sobre té la indecència de etiquetar aquesta agressió popular com a justa i equitativa!

Doncs toca plantar cara... i ja sabem amb quins no podrem comptar!

¡VIVA MÉXICO!

2010-04-27T10:07:00.003+02:00

Acabo d'assistir a l'XIè Congrés de Ciutats Educadores, a Guadalajara (Mèxic) i encara intento processar algunes experiències viscudes. Per començar, l'acte inaugural va consistir en l'entrada de la bandera mexicana a mans d'un militar uniformat i escortat per quatre més, amb fusell a l'espatlla. Sóc conscient de la necessitat de respectar la diversitat cultural, però no vaig poder evitar un intens calfred. Lligar exèrcit, armes i educació em resulta una empresa impossible. I no va ser l'únic moment de fort contrast.

Al llarg dels tres dies vam poder observar escenes d'un personalisme asfixiant i força desorganització. Fins i tot, moments abans de la clausura vam viure com diverses entitats civils protagonitzaven un acte de protesta pel tracte que rebien per part de l'organització: ubicació en un horari destrossat i retallada dràstica del temps disponible per presentar els seus programes. Van abandonar l'estrada fent ostensible el malestar.

Sant Boi va ser protagonista en presentar el Decàleg de bones pràctiques en l'esport i va rebre una valoració força positiva i va ser molt valorat el fet que fos l'alcalde qui la presentés, com a mostra d'implicació en les polítiques educatives.

Un Congrés, en definitiva, que hauria estat per no recordar... si no fos pel descobriment que, per sota del Mèxic oficial, hi ha un altre Mèxic que t'ofereix el que té i que ho fa amb una amabilitat desconeguda a la nostra "avançada" Europa, amb una joventut oberta, divertida, amb els ulls ben oberts, compromesa amb la seva comunitat i disposada sempre a compartir-ho tot sense reserves.

Gràcies a Tania, Ale, Dayna, Daniel, Israel, Adriana, Elena i a la resta d'amics i amigues que hem deixat en aquelles terres avui puc cridar, com ja van fer en el passat els nostres exiliats, ¡Viva México!

GARZÓN: NO PASSARAN!

2010-04-14T10:38:00.002+02:00

Amb aquesta justícia costa confiar en l’Estat de Dret. Quan el Tribunal Supremo es decideix a jutjar Baltasar Garzón per intentar investigar els crims del franquisme i, a sobre, ho fa a partir de la denúncia d’organitzacions feixistes alguna cosa fa pudor.

Garzón no ha estat mai sant de la meva devoció doncs em sembla un personatge massa preocupat de ser el centre d’atenció i encara recordo el seu fugaç pas per la política de la mà dels socialistes. Però crec que és un bon jutge i es preocupa per arribar al fons de les coses, sense aturar-se a calcular conseqüències polítiques. L’intent d'asseure al banc dels acusats el dictador xilè Augusto Pinochet va ser-ne una prova.

Per això vull fer palès el meu rebuig a l’intent de separar-lo de la judicatura amb arguments tan peregrins com els esgrimits pel seu “company” Luciano Varela i altres col·legues de la caverna, acusant-lo de prevaricació.

Així que em sumo als sindicats CCOO i UGT, als milers de persones que ho van testimoniar ahir a Madrid, a l’incorruptible Carlos Jiménez Villarejo (avui he sabut que CIU no vol que se li concedeixi la Creu de Sant Jordi), a Pasqual Maragall, present ahir també a Madrid, a les Abuelas de la Plaza de Mayo i a tanta i tanta gent compromesa amb la democràcia.

Sembla mentida, però avui cal tornar a cridar amb força: NO PASSARAN!

CARLES ÚRIOS

2010-03-26T09:55:00.005+01:00

10 anys. T'enyorem, Carles

ANTENES

2010-03-19T08:58:00.002+01:00

Quan al 2005 el nostre company Pepe Saavedra, aleshores regidor de Medi Ambient, va completar el Pla de Desplegament d’Antenes de Telefonia Mòbil a Iniciativa vam respirar raonablement satisfets.

La comissió ciutadana creada per debatre aquest controvertit assumpte va assolir el consens imprescindible per transformar un més que possible problema en una oportunitat de racionalitzar el desplegament d’antenes. I aquest compromís comptava a més amb un important suport polític i, element cabdal d’aquest procés, la incorporació de les operadores de telefonia.

S’aconseguia així un Pla d’Antenes amb un ampli consens ciutadà que garantia uns principis fonamentals:

Participació. Tots els sectors implicats (veïns i veïnes, entitats mediambientals, forces polítiques i empreses) van poder incorporar els seus punts de vista.

Transparència. La ubicació de les antenes es decidia col·lectivament de manera que el mapa és conegut per tothom.

Control. En decidir-se utilitzar només espais municipals es garantia la col·locació de mecanismes de mesura d’emissions i la connexió, via internet, a la xarxa de seguiment de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa facilita que qualsevol persona pot conèixer les mesures en temps real.

Racionalització. Els màstils seran compartits per les diverses operadores, evitant així la dispersió d’antenes i reduint al mínim la percepció de risc.

Precaució. Les distàncies exigides por la llei (10 metres a edificis habitats i 40 metres a escoles i altres punts sensibles) s’amplien per sobra dels 100 metres.

Igualtat. El Pla garanteix que tota la població podrà gaudir, sense discriminacions territorials, dels beneficis que aporta la telefonia mòbil.

I és necessari tenir-ho present avui més que mai. El naixement d’una plataforma contrària a l’antena que havia d’anar al costat del camp de futbol de Marianao ha portat al govern municipal a reformular la proposta i buscar un emplaçament que es trobi a un mínim de 100 metres de qualsevol punt d’ús ciutadà. I és que, en aquest tema de les antenes, cal molta sensibilitat i molta capacitat per trobar alternatives que eliminin o redueixin a nivells assumibles les pors. Però també, des de les entitats que s’hi oposen, cal fer plantejaments integradors, sense maximalismes injustificats que, a la fi, beneficien les operadores de telefonia doncs les alliberarien del compromís compartit de fer, a Sant Boi, un desplegament ordenat, controlat i amb les màximes garantias de precaució.

I, com que entitats i ajuntament lluitem pel benestar i el progrés de santboians i santboianes, estic convençut de què trobarem espais de diàleg i acord.

EL CONSELLER FATIGAT

2010-02-15T10:16:00.007+01:00

No li negaré ni el dret ni el valor de dir el que ha dit. El conseller Maragall ha expressat, per fi, sense floritures el seu pensament i això sempre és d’agrair venint d’una persona amb gran transcendència pública.

Alguns ja ho havíem endevinat durant el conflictiu procés de debat i aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya. Va ser tristament evident el seu esforç per aconseguir l’acord amb CIU i la patronal concertada, deixant fora a amplis col·lectius defensors de l’escola pública i, fins i tot, un soci de govern com Iniciativa.

La meva opinió és que ell, des de la seva responsabilitat com a conseller, ha contribuït enormement a la famosa “desafecció de la política”. Primer incomplint el Pacte Nacional per l’Educació i després afavorint els interessos de la privada: més capacitat de maniobra, més poder de segregació, reducció de plantilles a la pública, disminució de recursos a escoles i instituts, canvis sorpresius de calendari...

I ara el senyor Maragall acusa el Govern, un Govern del que ell forma part, de fatiga i d’haver renunciat a tenir un projecte de país. Què busca amb aquest posicionament tan contradictori? Aviat ho acabarem de saber, però resulta ja del tot improcedent que continuï sent conseller d’Educació. Per dignitat hauria de dimitir. Per coherència l’haurien de cessar. La fatiga es cura amb el descans.

ATENEU SANTBOIÀ

2010-01-26T12:57:00.002+01:00

Declaració Institucional sobre l’Ateneu Santboià

L’Ateneu Santboià ha constituït des dels seus inicis un referent cultural i un espai de relació entre els santboians i santboianes, que a l’Ateneu han pogut desenvolupar durant generacions les seves inquietuds culturals i d’oci.

La il·lusió i les ganes d’engegar projectes culturals han caracteritzat el tarannà històric d’aquesta centenària entitat i dels ciutadans i ciutadanes que n’han format part d’una manera o altra.

Malauradament, en els últims anys l’Ateneu ha deixat de ser un motor cultural de la ciutat i les seves instal·lacions han patit un progressiu procés de deteriorament. El passat dia 5 de gener es va despendre part del mur de façana de l’Ateneu. Per raons de seguretat, l’Ajuntament va instar el propietari a enderrocar la part de l’edifici afectada, tasques que es van iniciar el dia 12 de gener.

Amb aquest procés moltes persones han vist com es trencava, al mateix temps que un element del paisatge urbà, un paisatge ple de significats per a diferents generacions de santboians i santboianes.

Aquest Ajuntament vol ratificar el valor emocional que té l’Ateneu Santboià per a la ciutat i el significat de l’ateneisme dins la vida social de Sant Boi, que conforma una part consubstancial de la nostra memòria històrica.

Així mateix, ratifica el valor material de la finca de l’Ateneu, que es troba inclosa dins d’una àrea d’alta expectativa arqueològica i compta amb les restes de l’antiga masia de Ca l’Amigant, datada de mitjans del segle XVII.

Davant d’això, l’Ajuntament vol manifestar el seu compromís basat en les següents propostes d’actuació:

Seguir treballant per l’adquisició pública de la finca.
Elaborar un pla sobre els futurs usos de l’Ateneu, amb consens ciutadà.
Desenvolupar un projecte arquitectònic coherent amb aquest pla d’usos, que sigui respectuós amb els resultats de les prospeccions arqueològiques i les restes històriques d’interès de la masia de Ca l’Amigant. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament demanarà l’assessorament de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Realitzar la planificació urbanística adaptada al projecte arquitectònic.
Projectar un equipament de ciutat modern i emblemàtic que fomenti la dinamització cultural de la ciutat, i sigui hereu de l’esperit i la memòria de l’Ateneu Santboià.

Aquest govern municipal, que comparteix la preocupació ciutadana pel que fa a l’estat actual de l’Ateneu Santboià, ha vetllat per a que les actuacions necessàries d’enderroc parcial hagin estat i segueixin sent respectuoses amb els valors patrimonials a preservar, i es compromet a seguir treballant en la direcció que marca aquesta declaració institucional"

Sant Boi de Llobregat, 25 de gener de 2010

AVUI ÉS UN DIA MOLT TRIST

2010-01-24T11:43:00.002+01:00

En uns minuts es reunirà el Ple Municipal, amb caràcter extraordinari, per aprovar la següent

Declaració Institucional en memòria de les víctimes de l'accident a l'estadi de beisbol de Sant Boi

Avui fa un any que el nostre poble va patir un dels accidents més greus i tristos de la nostra història. A quarts d’onze del matí del 24 de gener, enmig d’una forta i excepcional ventada, es va desprendre la coberta del túnel de batuda del Camp de Beisbol que va provocar l’ensorrament del túnel mentre nens i nenes de l’equip infantil s’entrenaven.

El resultat del terrible accident va ser colpidor: quatre nens van perdre la vida i set infants i dos monitors van resultar ferits de diferent consideració.

Com a ajuntament, hem de dir que aquesta és una de les situacions més dramàtiques i difícils d’afrontar. Des de l’alcalde, les tinentes i els tinents d’alcalde, les regidores i els regidors, com els càrrecs institucionals i com les persones, esdevé una responsabilitat indefugible acompanyada d’un sentiment d’impotència i de tristesa immens, sentiment que compartim amb tota la ciutadania de Sant Boi.

Familiars, veïns i veïnes que van presenciar l’accident van ser els primers a mobilitzar-se i fer trucades d’emergència. La Policia Local, situada just davant de l’estadi de beisbol, va posar en marxa immediatament el Pla d’emergències municipal, que coordina l’actuació de Mossos d’Esquadra, Bombers, Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques i equips municipals. El govern de la ciutat es va constituir en Comitè de Crisi per seguir els esdeveniments i coordinar l’actuació dels diferents administracions i departaments municipals.

Un cop els serveis d’emergència es van fer càrrec de la situació, la prioritat va ser atendre les famílies afectades i fer un seguiment constant de l’evolució de les persones ferides, en contacte permanent amb els hospitals on havien estat traslladades i amb les respectives famílies. Una atenció que ha estat present en tot el procés de recuperació.

Des del primer moment vam rebre nombroses mostres de condol i de suport a les famílies, tant de la ciutadania com d’institucions i entitats de Sant Boi, així com d’arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol i de l’estranger. Enmig del dol, l’Ajuntament va transmetre totes les mostres de solidaritat a les famílies i, en el seu nom, les va agrair profundament.

Avui, un any després, en nom de tota la ciutat hem convocat de nou un Ple extraordinari, com també vam fer aquell mateix dia 24 de gener de 2009, com a acte institucional respectuós i solemne. Perquè més enllà dels protocols oficials, el que veritablement ens mou en un dia com avui és fer un reconeixement a la gran família del beisbol i recordar totes les persones afectades per l’accident, especialment els quatre nens que van perdre la vida i que segueixen ben presents entre nosaltres, reiterant el nostre suport i el més sentit condol a les seves famílies.

Al cap d’un any del tràgic accident, volem fer palès públicament el nostre agraïment al poble de Sant Boi per l’exemple de solidaritat, respecte i serenor demostrats en tot moment, i per totes les manifestacions de condol i de suport que ens han arribat com a representants de la ciutat. I el nostre agraïment també a totes les persones, associacions, entitats, i institucions que al llarg d’aquest any han contribuït, d’una manera o altra, a alleujar el dolor de les famílies afectades.

Un any després, com a representants de la ciutat volem expressar, de forma unànime, la següent Declaració Institucional:

El nostre compromís amb les famílies, per continuar donant-los suport i seguir estant a la seva disposició.
El nostre compromís amb el Club de Beisbol, perquè pugui seguir desenvolupant amb totes les garanties la important tasca de promoció d’aquest esport i d’educació dels nens i les nenes que acull.
El nostre compromís per continuar treballant amb total transparència per ajudar a determinar les causes de l’accident.
El nostre compromís per continuar col·laborant rigorosament amb la justícia en tot el procés judicial que s’ha obert, i fins a la seva finalització.
El nostre compromís d’actuar en conseqüència i d’exigir les responsabilitats que es puguin derivar dels procediments judicials oberts i en el moment processal en què siguin exigibles, actuant amb la deguda serenitat i amb el respecte que tota aquesta actuació requereix.
El nostre compromís de prendre totes les mesures que estiguin al nostre abast per intentar que mai més no tornem a patir un accident com aquest.

ULISSES I EL CANT DE LES SIRENES

2010-01-13T09:04:00.002+01:00

Alguns i algunes, arrogant-se una legitimitat que ningú no els ha atorgat, volen posar-nos a decidir sobre allò que ells i elles consideren avui la prioritat per Catalunya: si hem de ser un estat sobirà en el marc de la Unió Europea.

Ignoren intencionadament que només les institucions democràtiques que ens hem donat com a poble estan autoritzades per dirigir el destí del nostre país i que, per tant, si un dia cal fer una consulta a la ciutadania és el Parlament, com a expressió de la voluntat ciutadana, qui ha de decidir la pregunta, el temps i les normes per desenvolupar-la. Qualsevol altra fórmula no busca més que deslegitimar un poder polític que no els hi és favorable i, voluntàriament o inconscientment, només aconseguiran introduir elements de divisió i de confrontació entre nosaltres i afavorir l'aparició en escena d'algun il·luminat salvapàtria.

Comprenc, a més, que el pseudoromanticisme que embolcalla la "consulta" pugui captivar voluntats i atreure persones amb i sense motxilla política, però no deixa de ser sorprenent, en el cas de Sant Boi, la participació de persones i entitats que sempre han manifestat un caràcter plural i una gran implicació en la construcció democràtica de Catalunya.

Sobre tot si tenim en compte que el poble català ja va decidir, no fa gaire, com vol autogovernar-se i va aprovar, en referèndum, l'Estatut. I, malgrat les dificultats i els entrebancs, aquest és l'instrument per continuar avançant fent front a la crisi econòmica i a la consolidació d'un país solidari, just i on la qualitat de vida de tots i cadascun dels seus habitants sigui la màxima prioritat.

La nostra dignitat com a poble es basa en defensar, amb fermesa i unitat, allò que hem decidit democràticament. Lo otro es otra cosa.

CHAIB "SE ECHA AL MONTE"

2009-12-16T10:18:00.006+01:00

Escric des de la indignació, així que m'arrisco a dir alguna cosa no "políticament correcta", però em resulta impossible callar davant de tanta hipocresia. El diputat socialista Mohamed Chaib acusa l'Aminatu Haidar de xantatge emocional per la vaga de fam que protagonitza a l'aeroport de Lanzarote.

En un posicionament inequívocament promarroquí, Chaib defensa, sense matisos, l'annexió del Sàhara per part de la monarquia alauita i oblida, intencionadament, el paper vergonyant d'Espanya des de la marxa verda fins al dia d'avui (i això inclou governs del seu signe polític) i pontifica, a més, que la independència no és possible i responsabilitza la direcció sahrauí de mantenir segrestada la població dels camps de Tinduf.

Respectant el dret que l'assisteix a pensar i expressar-se com ho fa, resulta difícil d'acceptar que una persona capaç de tergiversar les coses d'aquesta manera ocupi un lloc al Parlament de Catalunya dintre d'una força d'esquerres.

PARC DE BOMBERS

2009-12-10T10:01:00.004+01:00

Avui inaugurem el Parc de Bombers de Sant Boi. La vella reivindicació ja està assolida, així que només queda felicitar-nos.

Obre les portes al polígon de Can Calderon i serà, a més, seu de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud. L'emplaçament és excel·lent doncs permetrà donar resposta urgent a qualsevol necessitat d'actuació, ja sigui a l'entorn urbà i forestal o a la zona industrial.

Farà els honors el nostre conseller Joan Saura amb qui la gent d'Iniciativa compartirem després taula a l'ermita de Sant Ramon per agrair-li el seu treball a l'organització i al govern i per fer-li palès l'orgull de compartir amb ell un projecte polític que transforma les nostres ciutats i el nostre país.

Per afegir simbolisme al dia, mentre escric aquestes línies sonen les sirenes d'emergència en un nou simulacre que ens prepara per si alguna vegada hem d'afrontar una situació real de risc químic. Un altre pas endavant.

LA TEVA MORT EM FA MAL

2009-12-04T14:05:00.004+01:00

Jordi Solé Tura, gràcies pel teu exemple.

INICIATIVA RECUPERA SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

2009-12-01T19:58:00.004+01:00

Us reprodueixo el missatge que m'acaba d'enviar el Jesús Blanco, regidor de Santa Coloma de Cervelló.

RECUPEREM L’ALCALDIA A SANTA COLOMA DE CERVELLÓ!!!

Bona tarda, aquest matí hem registrat la moció de censura. La moció plenària d’investidura d’en Felip Castillo com a batlle serà el dilluns 14 de desembre a les 12 hores a la sala de plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, c/ Pau Casals 26-34. Ens agradaria molt que ens poguéssiu acompanyar aquest dia. Salutacions. Jesús Blanco, Regidor de Progrés-EPM Santa Coloma de Cervelló, 1 de desembre de 2009.

Què puc afegir? Que me'n alegro molt, molt, molt i que dilluns 14 de desembre seré a Santa Coloma, donant el meu suport al Felip i a la resta de companyes i companys.