El Ple de dilluns va ser força mogut. Una moció de PxC, en la seva línia habitual xenòfoba i racista, va provocar un tens debat que va tenir, entre d'altres, la virtut de visualitzar l'aïllament d'aquests personatges. Tots els grups vam votar en contra de la pretensió de negar la Renda Mínima d'Inserció per raó d'origen.
Aquí us deixo l'explicació que vaig fer, en nom d'ICV-EUiA, del sentit del nostre vot...
Un país on els especuladors del totxo i les finances fan l’agost a la vista de tothom.
Un país sotmès als atacs interessats de les agències de qualificació del deute.
Un país on els lladres tenen llotja al Liceu o s’amaguen sota les faldilles de la monarquia.
Un país on els corruptes viatgen en cotxe oficial i es vesteixen de franc i per la cara.
Un país que multa les persones sense sostre per dormir al carrer, com passa a Barcelona; per cert, amb el vot dels socialistes.
Un país d’aeroports fantasmes, d’AVEs sense passatgers, de circuits automobilístics de luxe o d’infrastructures caríssimes i escassament útils.
Un país que criminalitza un jutge honest i es desfà en elogis a un exministre franquista que mor sense respondre pels seus crims.
Un país que en comptes d’atacar el frau fiscal de les grans fortunes criminalitza la gent més pobre que subsisteix amb la RMI o la més fràgil, com ha passat aquest dies, exigint-li el retorn d’ajudes per discapacitat.
Un país on els banquers s’omplen les butxaques de diner públic sense escrúpols.
Un país on els governs envien la policia a expulsar de casa seva milers de famílies que no poden fer front a les hipoteques o a desallotjar violentament les places indignades.
Un país on la mala gestió i la cobdícia dels empresaris retalla i retalla drets laborals i ens ha enfilat per sobre del 22% d’atur. Per a mostra un botó, l’escàndol de Spanair d’aquests dies.
I en un país així, amb aquest paisatge, venen els de PxC a dir-nos, un cop netejat el vocabulari pedant i ridícul d’aquesta moció, la culpa és dels moros que cobren la RMI.
Una moció xenòfoba, en el seu enunciat ho deixa molt clar: BLOQUEIG DE LES PRESTACIONS DE RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ (RMI) ALS IMMIGRANTS EXTRACOMUNITARIS, simplement per ser immigrants, per ser de fora, per no ser “de casa”.
I és una moció racista en el seu contingut perquè ataca un col·lectiu concret, el dels marroquins, simplement pel seu origen.
L’extrema dreta europea, de la que PxC n’és part, folclòrica, friki diria jo, però ultradreta al cap i a la fi, fa el treball brut del capitalisme, inventant-se un enemic visible i dèbil a qui poder culpar de tots els mals en èpoques de retallades. Els jueus ara no ho són, doncs es veuen recolzats per un estat, el d’Israel, poderós i amb capacitat per fer front a les amenaces. Per això, l’extrema dreta “de casa” ha canviat la seva diana contra les persones immigrades des del Marroc i ja hem tingut més d’un exemple en aquest Plenari. Són molts i fàcilment visibles per fesomia, llengua i vestimenta. Parlen una llengua i practiquen una religió diferents. I moltes d’elles amb poca capacitació professional que els obliga a ocupar llocs de feina durs i pocs remunerats. I al darrere tenen un país dominat per una monarquia feudal i la corrupció instal·lada plenament en el sistema polític. Són un blanc dèbil i, per tant, fàcil.
Però és que a més de xenòfoba i racista, aquesta moció segueix la línia habitual de PxC amagant o manipulant la veritat o, directament, utilitzant la mentida de manera sistemàtica.
Si convenim que hi ha a Catalunya 1.000.000 de persones estrangeres i que, d’aquestes reben la RMI menys d’1%, i estem parlant de 400€ al mes, és fàcil deduir la gran mentida de què els immigrants viuen dels diners públics.
A més, i això també ho ha obviat la moció, les condicions d’accés són restrictives per tothom i, en el cas d’estrangers extracomunitaris, altament exigents, no estan obertes a qualsevol: empadronament i dos anys de residència continuada. No hi ha, per tant, pànic a l’efecte “crida”. Cap persona pot estar-se dos anys sense alimentar-se per poder rebre després una ajuda d’aquesta naturalesa.
Però és que a més la moció, i me’n alegro de què la portaveu del Partit Popular ho hagi denunciat, la moció diu: “Atès... que no es podrà rebre la prestació si el sol·licitant o qualsevol dels membres de la unitat familiar posseeix bens mobles i immobles”. I aquí PxC utilitza un subterfugi molt seu i és restar del text tot allò que li pugui perjudicar. Perquè el text, efectivament i encara que sigui reiterant-ho, la ponent del Partit Popular ja ho deia, el text continua dient, a propòsit dels bens mobles i immobles, “les característiques dels quals indiquen que hi ha béns materials suficients per atendre la seva subsistència”. I ho reitera en dos articles diferents: el 4.1.e) i el 4.2.e).
I, per acabar de ratificar la manipulació que PxC fa de la llei, l’esmentat article 4.2.e) continua dient: “La titularitat o l’usdefruit de l’habitatge habitual no impliquen necessàriament la denegació d’aquesta prestació.” És a dir, la propietat no impedeix rebre la prestació.
I no s’ha d’oblidar que l’informe d’avaluació preceptiu per acollir-se a la RMI el realitzen els Serveis Socials Municipals, integrat per professionals d’innegable capacitació. O és que PxC posa en dubta la professionalitat i honestedat del personal municipal dels Serveis Socials?
Acabo amb un parell de reflexions, amb la remota esperança de provocar que alguna cosa es remogui a la consciència dels regidors de Plataforma.
La setmana passada vaig assistir a la presentació d’un estudi sobre immigració a España realitzat per la Fundació La Caixa, entitat gens sospitosa en aquest àmbit. Entre les moltes dades desmitificadores que hi vaig trobar, una em va deixar molt impressionat. Sabien vostès que el deu per cent de les donacions d’òrgans a España les fan persones immigrades?
Una altra reflexió i amb això acabo. La llegiré en castellà que és com la vaig trobar i com em va impactar: Sostengo que cuánto más indefensa es una criatura, más derechos tiene a ser protegida por el hombre contra la crueldad del hombre”. La va escriure una persona que, si es trobés ara entre nosaltres, seria considerada pel ponent de PxC com un immigrant sense drets. La frase és de Mahatma Gandhi.
